SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

30 de juliol de 2012
Des de Sabadell
0 comentaris

L?ORIOL PUJOL A TEMPS DE RECTIFICAR

És conscient l’Oriol Pujol que s’ha col·locat a la corda fluixa? Si realment no té cap relació amb l’afer de les concessions de les ITV, i això només ho sap ell, cap problema. Però si la seva declaració és una fugida endavant, seguint l’estratègia jurídica de negar-ho tot abans d’un procediment judicial en ferm, ha començat el compte endarrere de la seva carrera política.

Confondre la manera de funcionar de l’espai polític amb la de l’espai jurídic és un error freqüent, només cal veure com hi va caure en Carlos Dívar quan va ser la màxima autoritat jurídica de l’Estat com a President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. Es va cenyir estrictament a la normativa i va obviar l’espai polític, l’espai de l’opinió i la percepció pública, l’espai que èticament havia de validar-lo en el càrrec.

 

Es fa estrany que un llobató amb un ascendent polític rellevant, anteposi l’àmbit jurídic al polític i faci unes declaracions tan rotundes, sense cap matís, sense deixar cap sobreeixidor. Ja sabem que no trona sempre que llampega, però ser persona políticament significativa i sortir en els mitjans de comunicació directament relacionat amb una investigació sobre un frau administratiu, demana quelcom més que una negació rotunda.

 

Dívar només va aguantar un mes i mig d’ençà de la primera denúncia pública i vint dies des de la roda de premsa on es va suïcidar negant la seva culpabilitat. El seu cas es va resoldre ràpidament perquè ja es parlava sobre fets concrets. Ara però, la situació és més complicada perquè tot just està en curs la investigació prèvia a un possible procediment judicial. Tot plegat d’una durada políticament excessiva, perquè la fràgil aurèola de la credibilitat pugui escudar-lo i permetre-li sortir-ne indemne des de l’estricta negació.

 

S’obre un procés comparable al de l’expresident del País Valencià, Francisco Camps, qui sempre ho va negar tot sense pal·liatius. Tots sabem com va acabar: jurídicament absolt, políticament derrotat. I és que els juristes poden establir un ampli ventall d’hipòtesis per a defensar o justificar la innocència d’una persona, però quan la honorabilitat d’un càrrec públic està qüestionada la batalla també es lliura a l’espai polític i només hi ha possibilitat de guanyar-la si es reconeixen els errors, es donen explicacions i es tracta la ciutadania com a persones majors d’edat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!