SAMFAINA VALLESANA

Febrer: sense el Bustos el PP també és una bona crossa (I)

Arrenca el ple amb una novetat i un matís. La novetat és la incorporació del Maties Serracant, amb la promesa de lleialtat al Rei només per imperatiu legal, en substitució del Julià Moltó de l’Entesa per Sabadell. El matís és que el Bustos no hi és i en conseqüència caldran dos vots de l’oposició, a favor o amb abstenció, perquè el PSC pugui tirar endavant les seves propostes.

Tot just començar, en el punt on es tracten les subvencions als casals d’estiu, la Virgínia Domínguez interpel·la al ponent, Ramon Burgués, del PSC, el qual amb un gest denota que no s’esperava la intervenció de la portaveu de l’Entesa per Sabadell. Aquesta li recorda el seu compromís al Consell Escolar Municipal d’octubre en el sentit de replantejar els criteris perquè les AMPAS també puguin rebre ajuts per realitzar els casals i li retreu que en la proposta actual no es contempli.

El ponent, atrapat, dóna la raó a la Virginia Domínguez i assegura que és un tema pendent d’estudiar. Ella, però, li matisa que el seu compromís va ser “replantejar” i li demana donar explicacions per no haver-ho fet, en el proper Consell Escolar. Mentre, afegeix, el seu grup s’abstindrà. Si el govern pressuposava comptar amb el vistiplau de tots els grups, ara només rep l’aprovació del PP i CiU perquè la resta s’absté.

El següent dictamen ja és un clàssic i genera el mateix debat cada any: les tarifes del programa de vacances de la gent gran. El model i els criteris són els mateixos de sempre, només es retoca la magnitud i característiques de l’oferta en funció de la demanda condicionada per la crisi. Tanmateix, tal com diu la portaveu d’EUiA, no es busca equilibrar injustícies sinó el vot d’agraïment de les persones beneficiàries, tics i maneres pròpies del “bustisme” les quals prevaldran mentre no desaparegui aquesta malaltia.

La Carmen Garcia d’ICV posa èmfasi en l’adjudicació feta entre les quatre empreses que s’han presentat. Manifesta dubtes sobre si s’ha respectat la garantia d’igualtat d’oportunitats, doncs l’empresa guanyadora, la mateixa de sempre, rep l’adjudicació només per una dècima de diferència amb la següent millor valorada, però els preus dels viatges a pagar per la gent gran són els més cars de les quatre ofertes.

La ponent, Cristina Moreno, li replica que no tot és redueix al concepte econòmic, també ha de prevaldre la qualitat del servei i té raó, perquè les ofertes contemplen disset ítems de valoració. Però la pudor de socarrimat que es desprèn dels dubtes de la portaveu d’ICV no s’esvaeix, la ponent no justifica perquè any rere any és la mateixa empresa la guanyadora del concurs. La presència de l’empresa es remunta a una època on la gestió política està en via judicial, seria oportuna una mica més de concreció per part de la ponent.

La Virgínia Domínguez diu que el tema de fons és el model, no si s’ha de cobrar més o menys. És de l’opinió d’organitzar vacances per les persones que per diferents motius no se les poden permetre i no per aquelles amb altres possibilitats. També defensa una gestió feta des de l’Ajuntament en comptes de cedir-la a una empresa la qual legítimament aspira a obtenir beneficis arran d’un increment del cost.

Durant l’exposició la ponent del PSC, ha destacat dues bondats de la proposta: es prioritza a les persones que no hi han anat mai i les persones amb ingressos inferiors a 570 euros són subvencionades per l’empresa amb el 50% del cost del viatge. Aquesta última ens delata la lleugeresa amb què la regidora tracta aquests temes. L’empresa no subvenciona res, com qualsevol activitat comercial, només procura que el global dels costos, incloses les despeses de les bonificacions, quedi compensat amb els ingressos i els corresponents guanys. A més, la Virgínia Domínguez ens mostra l’abast real i la contradictòria evolució d’aquesta “subvenció” empresarial: l’any 2010 es bonificaren 284 viatges, el 2011 foren 182, i el 2013 només 156. A mesura que la crisi incrementa el conjunt de persones amb pocs recursos baixa el nombre de bonificacions…

Al PP també li preocupa la diferència d’una dècima (una centèsima diu, fila més prim) en el varem d’adjudicació perquè fa possible una reclamació per part de l’empresa exclosa i CiU destaca com el nivell de persones que repeteixen és del 70%, opina que no cal organitzar viatges a l’estranger i afirma que tot plegat és una gestió de caire electoralista. Per tot això el primer grup s’abstindrà i el segon votarà en contra.

Finalment les noves tarifes de preus queden aprovades amb l’abstenció del PP i el regidor no adscrit. Hi voten en contra la resta de grups. Ara el PSC ja pot fer córrer aquella infàmia que va utilitzar entre la gent gran a les passades eleccions municipals: si guanya l’oposició us eliminarà els viatges de vacances.