SAMFAINA VALLESANA

Abril – El Ple es normalitza (III)

Avui és la l’aprovació definitiva del Reglament que ha de regir el subministrament de l’aigua al municipi, el qual es va debatre el juliol passat. En general, amb petits matisos, tothom el considera un bon reglament i una correcta actualització del mateix. Es destaca que, entre altres possibilitats, permetrà a l’Ajuntament fer un seguiment sobre el consum responsable.

L’OPA que pateix la companyia, la representació de l’Ajuntament a l’empresa mixta i el control de les tarifes, són temes que es barregen entre les tres úniques intervencions dels grups de l’oposició, EUiA, ICV i Entesa per Sabadell. Per a ponderar-los i clarificar la incidència de cada un d’ells, després del ponent, pren la paraula l’alcalde, però té el detall de fer-ho abans de finalitzar la ronda d’intervencions. Així l’oposició pugui fer-li la rèplica si s’escau. El reglament és aprovat per unanimitat.

Amb la proposta de les noves tarifes, s’aixequen altra vegada les llances, la confrontació retorna. S’eleva la duresa del debat però sense deixar el to de guant blanc (govern i oposició) amb que avança el Ple. El debat prossegueix només entre el govern i les forces d’esquerra a l’oposició. El ponent, Lluís Monge, fa una breu intervenció formal on anuncia un increment de l’aigua del 2,67%. Està satisfet perquè és per sota de l’IPC i de la majoria d’increments de Catalunya.

El regidor d’EUiA, Juan M. Mena, exposa arguments per elevació. Denuncia com la ciutadania no fa res més que pagar les baralles entre les grans empreses, els interessos que defensen i els bunyols dels governs (en referència a l’adjudicació del servei d’aigua en alta, feta per la Generalitat i qüestionada pels tribunals). Es queixa del nou augment i anuncia l’oposició del seu grup.

D’entrada la portaveu d’ICV manifesta el vot en contra respecte l’increment. Es mostra contrària a l’externalització del servei, denuncia que no es valora suficientment la repercussió dels augments sobre la població i emplaça al govern a opinar sobre l’OPA, ja que no descarta la hipòtesi d’un nou augment quan aquesta es resolgui.

La portaveu de l’Entesa, Virgínia Domínguez, recorda que és el tercer increment en poc més d’un any. El gener del 2012 un 3,1%, el mes de novembre un 23% sobre el preu de l’aigua i ara un 2,7%. Recorda l’OPA sobre la companyia d’aigües i argumenta que abans d’un augment caldria veure com minimitzar l’impacte aplicant opcions d’estalvi i n’exposa un exemple: “I en aquest sentit considerem completament immoral que, mentre es plantegi traspassar la pujada a les butxaques dels consumidors, hi hagi personal tècnic i càrrecs polítics d’aquest ajuntament que continuïn cobrant dietes astronòmiques pel sol fet de formar part del Consell d’Administració de la Companyia d’Aigües”

A la sala s’ha fet un silenci absolut, i prossegueix: ”segons les darreres dades publicades per la pròpia companyia, de l’exercici del 2011, CASSA i les societats del seu grup van destinar 337.000 euros a la remuneració dels seus consellers. Entre aquests, l’alcalde Manuel Bustos va rebre 11.360 euros, el regidor Paco Bustos 9.741 euros, els regidors Joan Manau i Ricard Estrada gairebé 4.000 euros cadascú i el sr. Jordi Ferrer, cap d’economia de l’Ajuntament ni més ni menys que 27.322 euros”.

Amb un intent de mostrar impassibilitat es fan les cares llargues en alguns escons del govern, però la portaveu encara no ha finalitzat: “Tots eren consellers en representació de l’Ajuntament i hauria estat molt més correcte i ètic que aquests diners revertissin en el pressupost municipal, una demanda que a algú li por semblar utòpica, però és el que es feia quan aquest Ajuntament estava governat per l’alcalde Antoni Farrés”. Per aquest motiu, anuncia, el seu grup votarà en contra del nou increment.

Aquesta tercera intervenció toca el taló d’Aquil•les del PSC local. No se sent, però no fora gens estrany que el govern estigués fent cruixir les dents, preparem-nos per a la rèplica. CiU i PP han refusar intervenir, així doncs el Lluís Monge contesta immediatament. Justifica l’augment dient que la companyia ha d’equilibrar pressupostos i que el govern ha intentat minimitzar l’increment (no explicita com), i res més. Res més?!

Segurament la brevetat del ponent fa intervenir a l’alcalde, el qual de forma clara i concisa, sense perdre el to recupera el comentari de la portaveu d’ICV i li demana que no avanci esdeveniments. El govern, afegeix, vetlla que els increments no siguin per damunt de l’IPC, procura perquè es mantingui la plantilla de la Companyia i exerceix el control del servei.

A la segona volta EUiA demana esperar a la resolució dels tribunals abans de fer l’increment, ICV insisteix amb la pèrdua del control de la companyia arran de l’OPA i l’Entesa es lamenta que fet i fet s’avanci cap a la pèrdua de la municipalització del servei.

El ponent continua sense discurs polític i es justifica amb una qüestió semàntica. Es queixa que es parli de l’augment de novembre perquè no era una tarifa i opina que l’increment actual és dins de la normalitat. A l’escoltar-lo des del públic quedem perplexos, certament, la pujada del 23% de novembre va arribar imposada per la gestió de la Generalitat, però per la població va resultar un increment més. No sembla que sigui tan difícil d’entendre, oi?

El debat es tanca des de la presidència. En Juan Carlos Sánchez, amb una intervenció breu i a mode de resum contesta a EUiA dient que si la Generalitat perd davant dels tribunals, la segona opció encara serà més cara. Es dirigeix a ICV amb els arguments anteriors però hi afegeix la bondat del reglament aprovat anteriorment i destaca l’impossibilitat d’evitar l’OPA perquè l’Ajuntament no disposa dels milions necessaris. A partir d’aquí es passa a la votació. A favor els únics beneficiats, PSC i CiU. En contra Entesa, ICV i EUiA. Abstenció PP.

I els arguments de la portaveu de l’Entesa per Sabadell es queden sense rèplica, sense cap justificació o matisació. El govern municipal, com qui ha sentit el vent i no sap de quin torrent, s’ha fet l’orni… i el Ple resta en pau.