SAMFAINA VALLESANA

Abril – El Ple es normalitza (IV)

Segueixen dos dictàmens dels anomenats “macos” perquè tothom està d’acord, d’antuvi, en els objectius que es proposen: la millora de l’aire i aprovar el mapa elaborat sobre el soroll a la ciutat. El primer tema, però, atrapa de mig a mig al ponent, Lluís Monge, el qual s’ha limitat a recollir la motxilla del seu antecessor Ricard Estrada, sense mirar el llast històric que conté.

Bé, però anem a pams. Es proposa signar l’Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un aire més net. Al sentir-ho arrufo les celles, un altre paper de bones intencions, penso. Un més dels que firmen sovint els nostres polítics per invocar la seva sensibilitat. Algú hauria d’establir una ètica municipal on aquest tipus de documents només se signessin si van acompanyats d’accions concretes amb assignació econòmica. Qualsevol altra cosa fa tuf d’intentar deixar contenta i enganyada a la ciutadania que ha dipositat la confiança en el govern local.

El ponent explica, quasi recita a corrua, el contingut de l’adhesió. Diu que la defensa de la millora de l’aire, al ser una contaminació difusa, ha de fer-se des de les institucions supramunicipals. Oh! L’argument l’ha trobat dins de la motxilla. No hi ha canvi, és la mateixa rutina. Justificar la desídia del govern amb el discurs que els municipis poc hi poder fer per a millorar la qualitat de l’aire.

L’acord només rep la consideració de dues intervencions: ICV i l’Entesa per Sabadell. En Carles Marlés, regidor d’ICV, dóna la impressió que aquesta vegada no va gaire documentat. Com qui es treu un conill de la màniga, pregunta per l’afer de l’estació lectora de la contaminació a la Carretera de Prats (la què provocà els titulars als informatius nacionals) i seguidament manifesta el seu acord amb el document.

En nom de l’Entesa per Sabadell, Julià Moltó, recorda que el 2007 es va aprovar pel Ple, a proposta del seu grup, un seguit de mesures per a millorar la qualitat ambiental les quals no s’han desenvolupat i les esmenta. El 2010 es va aprovar un pla de mobilitat, afegeix, i no en sabem res de les seves conseqüències. Ara se’ns proposa aprovar un document amb propostes que haurien d’estar fetes des de fa cinc anys. Demana no actuar des de la “moda” (enguany és l’any europeu de l’aire) i complir més allò de “facta non verba”, o sigui “fets, no paraules”.

A la rèplica, com si les peticions d’actuacions haguessin estat fetes en xinès, el ponent lamenta no haver-se explicat bé (l’hem entès perfectament!) i insisteix que la sostenibilitat rau en temes d’àmbit supramunicipal i segons el seu parer la vàlua del document és que “lliga a totes les administracions”. No m’atreveixo a dir que el Lluís Monge no s’ha llegit el document, però a la capçalera ho diu molt clar els ajuntaments “insten” a les administracions supramunicipals… No és un acord entre administracions, és només una petició.

Però quan llegeixo integrament la proposta m’adono que l’acord va més enllà, en l’apartat final els mateixos ajuntaments promotors fan quatre compromisos i proposen nou actuacions. A l’adonar-me’n em venen unes ganes irrefrenables de cridar al costat del Julià Moltó: facta non verba!!

Tema “maco” votació unànime. A pesar de tot, amb aquesta absurda rutina, un paper més a la motxilla.

El mapa sobre el soroll rep les abstencions d’ICV i CiU. El primer grup anuncia que la seva intenció és fer-hi esmenes. L’opinió del segon ens és desconeguda, no ha fet cap intervenció.