SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
Des de la seva inauguració, ara fa dos anys, l’Entesa es mostra preocupada per la desorbitant despesa que significa pel municipi sostenir l’única pista que compleix amb la normativa internacional d’atletisme. Així ho ha fet palès diverses vegades en el Ple, però al veure que la gestió en aquest sentit no avança ha decidit presentar una moció on es concreti la recerca d’ajuda econòmica.
La Virgínia Domínguez argumenta que, a banda del seu servei a la ciutat, per les seves característiques, és utilitzada majoritàriament pel conjunt del país, sense que cap altra institució contribueixi al seu manteniment. Això significa una despesa de l’ordre de 200.000 euros anuals fixes en els pressupostos municipals.
En la conjuntura econòmica actual, diu, on és necessari prioritzar els serveis bàsics, se’ns fa imprescindible aconseguir el finançament específic suficient si volem mantenir en funcionament la pista. Proposa formalitzar una petició d’ajut a la Generalitat i si cal a la Diputació, al Consejo Superior de Deportes o a altres institucions públiques, sempre amb el ben entès de mantenir-ne la gestió pública.
La resta de l’oposició manifesta estar d’acord amb la proposta, però demana un estudi del cost de manteniment o un pla de viabilitat. Des de les files del govern, per veu del seu responsable d’esports (l’home sense paraula) es fa una defensa del funcionament actual de la instal·lació esportiva, fet que ningú ha qüestionat, amb dos exemples discutibles:
Comenta com a fita significativa els guanys de la ciutat i rodalies per l’estada durant dos dies de 800 persones a Sabadell durant el Campionat d’Espanya. Hem d’entendre per rodalia la inclusió forçosa del nostre barri marítim dins de l’oferta d’allotjament, cas contrari és impossible l’esmentada estada. Matís que ens suggereix una segona lectura: Barcelona es menja el tall i nosaltres rossegen l’os, el sosteniment del recinte atlètic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!