SAMFAINA VALLESANA

El Mario, a la sobretaula de Nadal, em preguntava per què el Sr.Bustos sortia entrevistat el dissabte amb tota una pàgina i portada del Diari de Sabadell i, donades les circumstàncies, no s’havia fet el mateix amb cap portaveu de l’oposició, o sigui, amb cap dels representants del 52% de la població de Sabadell.

La resposta és molt senzilla, li vaig explicar, la trobaràs a l’última pàgina del mateix diari.

Pàgina d’entrevista per pàgina de publicitat, economia de mercat. L’empresa editora, com és lògic, ha de vetllar perquè surtin els números i l’oposició, a diferència del govern, no té capacitat d’influir econòmicament a favor del mitjà local.

I vaig seguir:
—El que ja no és tan fàcil d’esbrinar és des d’on es paga aquesta cotitzada pàgina, però tens dues opcions. Una possibilitat és fer-ho des de la partida de promoció del transport públic col•locada a la contracta d’explotació de la TUS. Així, la pàgina és pagada entre tots des dels bitllets dels autobusos.
—Però, és aquesta la millor forma i moment de promocionar el transport públic? Qui decideix el programa de promoció? I si és la promoció d’un servei públic, per què la TUS felicita les Festes?
—Ets massa suspicaç, Mario, et fas massa preguntes, et diria el govern. Canviem d’opció, són Festes, pensem amb benevolència: només és una felicitació altruista de la Cooperativa de Transports Urbans de Sabadell (TUS).
Però el Mario, tossut:
—En aquest cas, em pregunto, és necessari aquest dispendi econòmic? Pel que veig, avui, poquíssimes empreses dediquen pàgines senceres o pàgines del darrera a la seva promoció.
Aquí li vaig donar la raó:
—Encara que la TUS no se’n ressent gaire dels efectes de la crisi perquè el govern municipal està obligat a satisfer les pèrdues d’explotació, estic amb tu, és una ostentació que diu molt poc a favor de la cooperativa i el servei en la conjuntura econòmica actual. Però si això fa feliç a…
—En resum, cap de les dues opcions se sostrauen de la influència més o menys directa del govern.
—De l’estil de gestió política i publicitat institucional, podríem estar fins demà parlant-ne.
—Va, posa’m una altra copeta— va demanar el Mario.