SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
A distància, al mig de l’esplanada grisosa de terra volcànica, aquests aparells excepcionals que ens obren una altra finestra per investigar l’Univers, sense cúpula, semblen dos esquelets abandonats d’una atracció de fira. El seu emplaçament a l’aire lliure permet observar-los en detall, quasi a tocar, i la visita és converteix en el primer plat de l’àpat posterior perquè són els dos telescopis més grans del món dedicats a l’estudi de la radiació gamma, la radiació electromagnètica de major energia que es coneix. (Arxiu adjunt)
La radiació gamma a l’interactuar amb l’atmosfera produeix una cascada de partícules subatòmiques que generen la il•luminació blavosa coneguda com a llum Cherenkov. És la mateixa il•luminació de color blau que veiem a les fotografies dels reactors de les centrals nuclears.
Per poder captar aquest fenomen calen telescopis capaços d’operar molt ràpidament i disposar de càmeres ultrasensibles que puguin captar els brevíssims centelleigs de llum blavosa. Això va obligar a un disseny sense protecció de l’exterior i a una construcció molt lleugera d’alumini i fibra òptica. L’absència de cúpula però, requereix fer més sovint l’ajustament dels 250 miralls quadrats que composen la pantalla paraboloide a conseqüència de les alteracions produïdes pels efectes de les inclemències atmosfèriques a 2.400 metres d’alçada. L’ajustament es realitza automàticament per mitjà d’un ordinador que controla els tres polsadors de regulació incorporats a la part posterior de cada mirall.
Són telescopis què a diferència dels òptics, estan enfocats sobre l’atmosfera a uns 10 km, lloc on es produeix la llum Cherenkov i des d’aquest efecte, s’intenta estudiar i deduir l’emplaçament del focus que genera la radiació d’alta energia, creuant observacions simultànies amb telescopis similars i radiotelescopis situats en altres països.
Actualment, amb aquesta tècnica, s’ha obert la possibilitat d’aprofundir en la investigació de les galàxies i els enigmàtics forats negres, més enllà de la informació facilitada per l’observació òptica, fins i tot amb el MAGIC s’han aconseguit per primera vegada registres a 5.000 milions d’anys llum de distància.
El MAGIC, Major Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov, és un projecte on hi participen diferents països i està dirigit des de l’Institut de Física d’Altes Energies de Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!