SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
DE LA RADIO SABADELL AL MALSON DE LES ESCOLES BRESSOL
El nou reglament de ràdio Sabadell
La petició sembla lògica, però no està regulada legalment enlloc, depèn de l’acord del ple i no serà precisament aquest govern municipal qui deixarà de portar l’aigua al seu molí (està per veure qui ho faria). Així doncs a pesar de les bones paraules del ponent, mentre va consultant la seva “Blackberry” (o l’aparell que té entre mans) rep un a un el rebuig de cada grup de l’oposició. Rebuig que finalment es manifesta amb l’abstenció de cadascú condicionada a possibles canvis durant el període d’exposició pública. Dit sigui de passada, com si fossin tres regidors més del govern, el PP ha lliurat el seu vot a favor sense fer cap intervenció.
El finançament de les escoles bressol
El punt següent, exposat pel Ramon Burgués del PSC, tracta de les escoles bressol municipals, un dels serveis situat avui en el llindar de les possibilitats de l’anomenat “estat del benestar”. Es proposa augmentar-ne les tarifes a partir del gener de 2012. Així a la sensibilitat política del tema s’hi afegeix el fet de fer-ne la modificació a mig curs, amb la corresponent sorpresa per a les famílies. El debat sobre els costos de les escoles bressol municipals, com i qui ha de costejar-les, ja fa temps que dura entre els ajuntaments i la Generalitat. Últimament s’havia arribar a un acord i la Generalitat l’ha incomplert pel que fa al curs passat i el corrent. Davant d’això l’Ajuntament assumeix el dèficit generat per l’incompliment del govern català respecte el curs anterior i proposa traslladar una part dels costos actuals als pares. Amb aquests paràmetres en el debat hi bull, a més de la vessant ideològica i les responsabilitats per la situació actual, una barreja de pragmatisme per aguantar les escoles bressol, el desig de fer-ho al mínim cost i la contrarietat que això passi ara durant el curs.
Entesa per Sabadell, ICV i EUiA també acusen la Generalitat de la negligència però difereixen en com enfocar la gestió de la situació actual. Entesa i EUiA reclamem més contundència per part de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) presidida pel Sr.Bustos. L’Entesa proposa que, davant el greuge que això passi a mig curs, sigui l’Ajuntament qui assoleixi un major cost per reduir l’increment del 17% que de cop i volta hauran de suportar les famílies. ICV eludeix la situació actual i proposa avançar en el debat sobre la tarifació social, o sigui que pagui més qui més possibilitats té. EUiA explicita que hi ha altres possibilitats però no les concreta ni es compromet amb cap proposta.
Tot just començar les intervencions dels grups de l’oposició fan acte presència a la sala de plens, en silenci, de forma ordenada i mostrant cartolines en defensa de l’SCAI, part de les persones que s’han manifestat a la plaça. No poden anar gaire més enllà de la porta perquè tenen limitat el pas per dos policies municipals de paisà, el fet no és habitual. Què passa? Els “serveis d’intel·ligència” de la Unitat de Reforç Policial preveien aldarulls per ser un tema associat a immigració o és només un exemple pràctic del model de convivència i cohesió social defensat pel govern municipal?
És evident, CiU està a favor que la despesa no satisfeta per la Generalitat sigui assumida per l’Ajuntament i les famílies. Ho justifica qualificant el servei d’impropi i molt costós que ni la Generalitat ni l’Ajuntament tenen l’obligació de donar-lo. Parla d’una obligació legal que ells es fan a mida, qui sinó les institucions han de vetllar perquè els serveis de caràcter social persisteixin en moments com els que es viuen? Així li recorda la portaveu de l’Entesa, Virginia Domínguez, quan a la segona intervenció li diu ”…ara no s’hi val dir que la xarxa d’escoles bressol es va dissenyar en època de bonança, perquè és precisament en temps de crisi quan són més importants i més necessaris els serveis públics”.
Abans d’acabar els torns d’intervencions les persones de suport a l’SCAI s’han retirat del Ple. La seva presència de mitja d’hora ha estat respectuosa amb el funcionament de la sessió, com era de suposar. El Sr.Bustos intervé en el debat, s’ha demanat més contundència a l’organització que ell presideix i explica com ha evolucionat tot el procés des del mes d’agost, quan la Generalitat va anunciar que no mantindria els convenis municipals sobre les escoles bressol. Com van reaccionar les dues associacions municipalistes, la FMC i l’ACM, que inclou els municipis convergents, i anuncia que ells no han tancat encara cap acord amb la Generalitat i caldrà veure com evolucionen les gestions cara el pròxim curs. Remarca que estan actuant des de la visió de govern, això vol dir que no poden donar un cop de porta a la Generalitat i organitzar manifestacions. Han de negociar fins on sigui possible, diu, perquè són els municipis els que pateixen directament els problemes de les escoles bressol. Lamenta que el cúmul de les actuacions fetes no hagin tingut ressò en els mitjans de comunicació i es tingui la percepció de poques gestions fetes en defensa de les esmentades escoles.
Una explicació correcta en defensa de la impressió manifestada des de l’oposició. Fins i tot pels seus comentaris és fa comprensible el marc de treball des d’una “estratègia de govern” per part de les dues associacions. Llàstima que tot aquesta exposició hagi estat acompanyada d’expressions i frases carregades d’un ego que fa tornar vermell al públic que ho escolta. Començant per un : “…estic disposat a contestar-los, malgrat que si fos per vostès no seria president de la Federació de Municipis, perquè a mi qui m’ha escollit són els alcaldes i alcaldesses de totes les forces polítiques per unanimitat. Primer president del Consell de Governs Locals i president de la Federació de Municipis”. I acabant: “Per tant, cada vegada que vostès em demanin responsabilitats com a president, per a mi serà un honor donar-les; malgrat que vostès no tenen dret a demanar-me explicacions com a president, perquè són els alcaldes els que tenen en mi la confiança per representar-los davant dels governs, tant d’aquí com d’allà, o davant de les altres administracions,…”
L’oposició per reglament ja no pot fer cap més rèplica, però si demana que no se li facin peticions com a president de la FMC caldrà recordar-li tres coses en veu ben alta:
- Primer: Tothom té el dret de demanar-li explicacions de la seva activitat política i compte, no fa cap favor contestant, només fa allò què està obligat a fer com a polític sustentat amb els diners de la comunitat.
- Segon: Ha obtingut l’opció de presidir aquesta organització perquè presideix el govern de Sabadell, el mínim a fer es retornar l’honor amb les explicacions que calgui en els representants de la ciutat, o no?
- Tercer: Sovint, faltat de padrí, en el Ple s’ha omplert la boca de les “seves” actuacions en el si de la FMC, per justificar així la feina feta en ares a resoldre problemes locals. Si no desitja preguntes en tant que president de la FMC, en el Ple ha d’utilitzar només un barret i així tothom sabrà quin músic toca.
Bé, després de tot aquest debat, el resultat real i punyent per les famílies afectades és que a partir de gener els costos de les escoles bressols tindran un increment del 17% i compte, perquè no se sap en quines condicions acabarà el curs. També s’entendrà que això sigui així pels vots a favor del PSC, PP (no ha dit ni piu), CiU i ICV, amb l’abstenció de EUiA i el vot en contra de l’Entesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!