És clar que si Catalunya vol la independència al primer adversari que haura de derrotar és a CiU, el principal entrebanc amb els seus organs rectors i els principals dirigents.
SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
(Anterior) No és cap novetat explicar la navegació a la deriva del grup municipal de CiU per no assolir el punt d’oposició adient quan els temes de l’ordre del dia s’enfilen fins a la Generalitat, ho hem comentat altres vegades. Però si en el context hi afegim el nombre de vegades que la quilla comandada pel seu portaveu topa amb els esculls de la contradicció en la defensa de la pròpia moció, el debat es fa patètic.
A banda de fer un discurs desordenat, en defensa de la seva moció sobre les famílies desnonades, ha encetat per segona vegada un tema políticament sensible que CiU es va negar a discutir en el Ple anterior davant la proposta de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, on Lourdes Ciuró, regidora de CiU, va afirmar que no votaria el que no toca, on no toca. Com era d’esperar tots els grups municipals han refusat avui les propostes convergents perquè: amb aquesta proposta menystenen els acords presos, però estem satisfets del canvi de posició, així tindrem punts de trobada allà on està previst discutir això mateix que proposen (Entesa); no volem ser còmplices de debats que tenen altres objectius (ICV); CiU vol fer-se un rentat de cara (EUiA); demana compromisos ja adquirits en aquest Ple (PSC). El PP, tractant-se de CiU, no es mulla.
El resultat no podia ser un altre. Es desestima la proposta de CiU amb l’oposició de tots els grups i l’abstenció del PP. Tot plegat doncs un paper de trista figura amb allisada final, previsible i evitable si valoressin adequadament l’oportunitat de certes propostes i la solidesa dels arguments a utilitzar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!