SAMFAINA VALLESANA

Febrer: sense el Bustos el PP també és una bona crossa (III)

A diferència del punt anterior, en aquest els regidors venen preparats i el govern s’ha mogut per a garantir-se el vot a favor. Això fa el debat punyent i en general en to de fermesa. Però al finalitzar, tenim la sorpresa de conèixer la resposta a la pregunta política que caldeja Sabadell i té pendents a tots els mitjans locals de comunicació: es presentarà l’actual alcalde a les primàries del PSC?

El més insegur, com sempre, l’home sense paraula. No es mou ni una coma de la “xuleta” escrita. Ens llegeix els antecedents que es remunten a un conveni de l’any 2007, aturat de forma inexplicable fins avui. Com si fos una premonició, posa èmfasi en dir-nos que el dictamen està acompanyat de tots els informes preceptius entre ells el d’Aviació Civil rebut al 2011, tres anys després d’iniciar-se el procés. Fet que justifica una part de la dilatació en l’execució del conveni.

La necessitat de l’informe ve donada perquè el projecte privat contempla la construcció d’una torre de pisos similar a la situada davant de la Fira Sabadell. Tanmateix ell no explica res de tot això, els privats no existeixen en el seu argumentari.

En resum proposa desqualificar 42.000 m² de sòl industrial situat en dos àmbits, l’illa Artèxtil i l’esportiu de Sant Oleguer, i fer la requalificació de 4.000 m² com a sòl residencial a la Gran Via acumulant el sostre edificable de la zona esportiva. Realment és una de les reconversions de més impacte a la ciutat gestionada per l’equip Bustos.

Per mostrar consolidada la proposta, explica que el 2008 només van presentar al·legacions l’Entesa i ERC, i van ser parcialment estimades les del primer grup. Acaba exposant les millores que al seu parer aportarà la requalificació: terreny per un institut, esponjarà el barri de Covadonga, habitatges protegits, protecció de patrimoni compaginat amb espai industrial per a noves tecnologies i un equipament esportiu de titularitat municipal a Sant Oleguer.

Vist així, la proposta sembla motivada per un interès general i la propietat en queda afectada, tanmateix cada portaveu va desgranant una realitat que en el seu conjunt es mostra ben diferent. La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, recorda que sis anys enrere l’Entesa ja va qualificar la proposta d’operació immobiliària molt ben maquillada. Ells van presentar una alternativa perquè l’institut pogués gaudir de la superfície reglamentada i així fos viable als ulls de la Generalitat, però de les al·legacions presentades no se’n va acceptar cap, ni una.

També destaca que la situació econòmica i les projeccions demogràfiques fetes al 2008 avui han canviat totalment i si aleshores era una operació amb més interessos privats que públics, avui no té cap interès públic. Ni tan sols l’institut serà una prioritat de la Generalitat. Demana on són el projecte multidisciplinar i el concurs d’arquitectura realitzat per la propietat, segons el conveni, perquè en l’expedient no hi ha cap referència. Així, en dos minuts, queden en entredit dues afirmacions fetes pel ponent.

La portaveu al tancar la intervenció diu que hi ha prous elements per no tirar endavant aquest projecte: un interès públic dubtós, el desconeixement del projecte creatiu que li donava sentit, l’incompliment del conveni, i el fet que els signants ja no es corresponen amb els actuals propietaris fa qüestionar-ne la validesa. Sr. Alcalde, li demanem, formalment, deixar sobre la taula aquesta modificació del Pla, i que s’analitzi la viabilitat de la pròpia operació, des del punt de vista de l’interès públic, i amb criteris d’aquest any 2014.

En nom d’ICV, Carles Marlés, explica com la passada setmana van demanar deixar sobre la taula el dictamen a fi de poder aclarir tots els dubtes. No s’entén aquesta pressa després de sis anys si el criteri és buscar acords amb l’oposició. S’han de refer els estudis de viabilitat i sostenibilitat perquè no han estat revisats i adaptats al context del 2014. Cal renovar els informes preceptius d’habitatge i fer-los coherents amb el Pla Local de l’Habitatge. No podem aprovar un l’expedient que presenta molta inseguretat jurídica sense un estudi més intens.

Juan M Mena, d’EUiA, situa el debat en un context més ampli i denuncia que no s’hagi informat a l’Associació de Veïns de Covadonga. L’operació d’avui, gestada fa sis anys, és un exemple de les operacions de bombolla immobiliària, afirma, que ens ha portat a la crisi actual. Perdem sòl industrial, es requalifica sòl residencial i se’ns dóna un “caramelet” per un equipament educatiu la superfície del qual segurament no el farà possible. I afegeix que quan l’actual alcalde era regidor d’urbanisme, va defensar aquesta proposta a l’entorn del projecte Gran Via Digital, avui desaparegut i segurament podrint-se de pols i mercuri en un calaix. El govern no té un projecte de ciutat i si perdem tant sòl industrial acabarem la crisi amb menys possibilitats.

L’alcalde mira els dos de portaveus restants, cap demana intervenir. Sorprèn que en un tema d’aquesta magnitud CiU i PP deixin sol al PSC. Però ben mirat, la intenció és que el govern es carregui el mort en solitari executant una operació privada, tècnicament dubtosa, que en defensa del seus interessos de classe no poden qüestionar. El Juan Carlos Sánchez, doncs, dóna la paraula al Josep Ayuso per fer la rèplica.

En contra del que és habitual, l’home sense paraula, fa una intervenció concisa ben estructurada i no llegida, però sense noves aportacions. Repeteix els arguments anteriors sobre els guanys per a la ciutat de l’operació urbanística i altra vegada tenim l’enganyosa percepció d’estar davant d’una decisió del govern sobre un solar municipal.

A partir d’aquí, es fa palesa la incapacitat del Josep Ayuso per afrontar el debat polític. Al deixar sense contestar cada una de les objeccions fetes des de l’oposició, carrega de pedres la teulada amb la qual vol dissimular una operació immobiliària que enfosqueix mentre avança el debat. Tanmateix la teulada s’enfonsa quan la Virgínia Domínguez denuncia una altra incongruència: l’informe d’Aviació Civil va arribar el 2011 però segons consta en l’expedient, l’Ajuntament va sol·licitar-lo el gener del mateix any. Què ha passat entre 2008 i 2011? Han iniciat el debat excusant-se amb el retard d’un informe que no havien demanat. Sí, la regidora està carregada de raó quan diu: Penso que ens deu una explicació Sr. Ayuso.

La significació del tema, el contingut del debat i les peticions raonades de l’oposició (els tres grups que no fan de portant), així com la poca habilitat del Josep Ayuso (no sap què hi ha a l’expedient) obliga l’alcalde ha intervenir. Abans però, demana altra vegada si vol la paraula algun altre grup. Res! CiU i PP es mantenen muts. Ja t’ho faràs, deuen pensar.

Seguidament el Juan Carlos Sánchez explica que els cossos jurídics garanteixen la legalitat dels processos administratius i per tant els dictàmens reuneixen les condicions legals per a poder-se tramitar (només faltaria!) i passa la paraula al ponent per a tancar el debat.

I res més? Per què assumeix com alcalde, una de les majors operacions urbanístiques feta a la ciutat amb tota l’oposició d’esquena? Per què no procura com a mínim actualitzar la informació del dictamen i desmuntar així un dels arguments més clars i generalitzats entre l’oposició? Què el fa actuar sense pal·liatius a favor dels interessos de CiU i PP, grups que li han donat políticament l’esquena? Davant d’una operació immobiliària d’aquesta magnitud, tan mal gestionada, no és capaç de deixar el dictamen sobre la taula fins el proper ple després de sis anys de retard?

Sols hi cap una explicació, esta lligat de peus i mans. Si tal com s’ha desenvolupat el debat, en d’un tema d’aquesta magnitud política, i a les portes d’unes eleccions internes al PSC, no ha pres la decisió d’ajornar-ho un mes, és perquè no es presenta a les primàries. Fa d’alcalde, no és l’Alcalde.

L’home sense paraula tanca el debat. Per tercera vegada explica les virtuts de l’operació: guanya la ciutat, guanya bla, bla, … però la Virgínia Domínguez es queda sense una “explicació” i per extensió tothom es queda sense l’explicació que ens hauria de donar qui diu defensar els interessos de la ciutat però que ni tan sols s’ha mirat que inclou l’expedient que proposa aprovar.

Per acabar-ho d’adobar l’alcalde, com qui vol carregar-se de legalitat recorda que l’aprovació definitiva la dóna la Generalitat, si cal alguna rectificació ja es farà. Tant com dir que no li importa la imatge d’incompetència que pot projectar l’Ajuntament ni el nivell de consens en els grans temes de ciutat.

La votació a favor la protagonitzen el PSC, CiU, PP i el regidor no adscrit. Voten en contra els mateixos grups que al 2008 només es van abstenir. En comptes de sumar, la patètica gestió política ha restat.