SAMFAINA VALLESANA

Gener: El ple de l’oposició (II)

Després de votar per unanimitat la moció del PP sobre la instal·lació d’aparells de gimnàs per a la gent gran a Torre-romeu, es debat la proposta de CiU pel soterrament dels FGC al seu pas per Gràcia i es conjunta amb una altra moció sobre el mateix tema proposada per EUiA, ICV i Entesa per Sabadell, on es recullen les revindicacions de la Plataforma Soterrament Ara.

Així doncs, a pesar de ser monotemàtiques, les dues mocions defensen punts de vista diferents. Mentre CiU planteja mantenir i refer el conveni del 2012 on els costos del soterrament s’han de sufragar totalment per l’Ajuntament a partir dels guanys de les futures operacions immobiliàries suposadament realitzables a la zona; la proposta tripartida demana que el cost sigui assumit íntegrament per la Generalitat a partir de l’estalvi obtingut al simplificar el projecte inicial.

Debatre dues mocions oposades, que arrosseguen molta història, i alhora voler quedar bé amb els representants de la Plataforma que han envaït la sala, no resulta gens fàcil per alguns portaveus. El fet d’esmentar contínuament compromisos, convenis i protocols que cadascú interpreta a la seva manera, dificulta seguir el debat i fer-se una opinió des del públic.

Al començar, l’alcalde dóna la paraula a Andrea Contreras com a representant de la Plataforma perquè, prèviament al debat, pugui traslladar l’opinió del col·lectiu al Consistori. Pel que sembla el govern ha aprés la lliçó després de la invasió dels “iaio flautas” durant el ple del novembre passat.

En la seva intervenció demana la voluntat política del govern i de la resta del Consistori per fer realitat el soterrament dels 400 metros de via que travessen els barris de Gràcia i de Can Feu, seguint el compromís fet l’any 2007, perquè estan convençuts que si no es fa ara possiblement ja no es farà mai.

El portaveu de CiU, justifica el retard en el projecte de soterrament pel canvi del model de finançament. Ara, diu, la proposta del nou conveni permet buscar un nou finançament per fer les obres més endavant. Una forma encoberta de fer prevaldre els interessos de la Generalitat per damunt dels de la ciutat.

Juan M. Mena, d’EUiA, durant la seva intervenció a favor de la moció dels tres grups d’esquerra, demana amb vehemència no enganyar a la gent amb un aplaçament que farà inviable l’obra, fent referència a la moció de CiU.

En Carles Marlés, en nom d’ICV, explicita que la moció de CiU és la versió “punt 3” d’un conveni de bones intencions. És una repetició de l’anterior on l’únic que s’actualitza és la data, diu, i seguidament defensa la proposta tripartida.

La portaveu de l’Entesa per Sabadell, amb una exposició ben pautada, demostra el compromís assolit per la Generalitat el 2007 en fer les obres i assumir-ne el seu cost. Posteriorment remarca com l’equip de govern es va deixar fer un gol al signar un conveni amb la Generalitat on acceptava compartir la despesa al 50% perquè disposava de 12 milions.

El portaveu del PP ens trasllada al Parlament. Critica l’ús que el PSC va fer d’aquest tema a la Cambra Catalana, on va fer-se el defensor de la proposta de soterrament però no va fer cap esmena als pressupostos de la Generalitat quan es va saber que no incloïen les obres que ara tothom diu defensar. Anuncia la seva postura a favor de la inversió i en conseqüència votaran a favor de les dues mocions, a pesar que consideren oportunista la de CiU i no veuen financerament viable la segona.

Però la intervenció més sucosa la protagonitza l’”home sense paraula” i des del primer minut ja posa en evidència la seva complicitat amb CiU. Defensa, millor que no pas ho feria el Conseller de Territori de la Generalitat, que el govern de Catalunya no ha de pagar l’obra perquè aquesta part del trajecte com a solució urbanística (problema de l’Ajuntament) no és necessària pel funcionament del ferrocarril. A la segona ronda d’intervencions nega el compromís del 2007 per part de la Generalitat, i amb el rostre impassible, acusa als partits que promouen la moció de la plataforma de canviar de posició (fa referència a l’aprovació del conveni del 2012) perquè anteriorment s’havien mostrat contens, satisfets i cofois, afirma.

Mentida podrida! Ho testifica l’acta. Va haver-hi un intens debat (ara profètic) on es qüestionava la viabilitat del finançament per plusvàlues i la credibilitat en el compliment per part de la Generalitat.

Però al Josep Ayuso encara no li crema prou la boca, acaba amb l’afirmació rotunda que no cal preocupar-se perquè la moció (de CiU) ja recull que les obres quedin preparades de forma que es complementin amb les que s’executaran quan econòmicament es pugui soterrar la línea.

Immediatament intervé l’alcalde (possiblement per pal·liar la incredibilitat que suscita l’home sense paraula) el qual explica les gestions fetes des de l’Ajuntament davant la negativa de la Generalitat d’assolir el finançament. Obvia allò que no va fer inicialment l’Ajuntament per assegurar el soterrament i la fal·làcia del últim conveni, però si més no fa més creïbles les gestions fetes des del 2012 fins ara.

El Juan M. Mena, dirigint-se al Josep Ayuso, li demostra com en el seu moment es va mentir a la població i explicita amb rotunditat els titulars que ho confirmem:

‘Sabadell a prop’ de l’any 2010: ‘… acord per ampliar el tram soterrat dels Ferrocarrils a Can Feu i Gràcia …’, Ràdio Sabadell també, el 2009: ‘… Manuel Bustos anuncia el soterrament total de la via dels ‘catalans’ al seu pas per Sabadell ’, i diu: ‘… les vies del metro del Vallès del Ferrocarrils de la Generalitat seran completament soterrades dins del terme municipal de Sabadell, incloses les que actualment divideixen els barris de Gràcia i Can Feu; l’Alcalde Manuel Bustos ho ha anunciat durant el tradicional balanç de cap d’any que ha realitzat aquest migdia; l’Ajuntament i la Generalitat han tancat aquestes últimes setmanes l’acord, per tal que 400 metres de via, que van des del Castell de Can Feu fins a Sabadell Estació, es soterrin, en un nou túnel que a la pràctica allargarà el previst inicialment …’

Toca el segon torn al Carles Marlés. Amb bona fe s’ha cregut l’afirmació del Josep Ayuso, feta amb cara de pòquer, respecte les alegries del 2012. No recorda quin va ser el vot del seu grup, però el comentari li fa suposar que van votar-hi a favor i dedica la intervenció a justificar perquè aleshores sí i ara defensen una altra possibilitat, encara que també votaran a favor de la proposta de CiU!

Oh! ICV sempre fidel a sí mateixa, a seguir el recte camí de l’ambigüitat. Just quan aconsegueix credibilitat en un tema, zas… fa un gest i llisca cap a la malfiança sobre les seves futures posicions. Quan s’adonarà que en política, a diferència de la filosofia, les coses no poden ser i no ser al mateix temps?

La Virginia Domínguez insisteix, qüestiona la voluntat del govern en defensar el soterrament. Arguments: els 12 milions s’han eclipsat i des del 2012 està pendent la modificació del Pla que ha de permetre aconseguir les suposades plusvàlues pel finançament de les obres, segons el conveni del mateix any i la proposta actual de CiU.

I acaba amb una pregunta directa a l’” home sense paraula” que posa en evidència amb quina frivolitat parla el responsable d’urbanisme del PSC: cóm quedaran preparades les obres? Sincerament, és que no ho entenc, enfonsaran ara la via a cel obert, per deixar-la ja preparada per quan el túnel hagi de passar a aquella cota? Perquè estigui soterrat, ha d’anar a una cota molt més baixa del que va ara, no sé si vostè ho acaba d’entendre?

Es posen a votació les dues mocions per separat. La proposada per CiU rep els vots a favor del PSC, PP i ICV, les abstencions d’EUiA i del regidor no adscrit. La presentada per Entesa, EUiA i ICV es votada en contra pel PSC i CiU i rep l’aprovació del PP i del regidor no adscrit.

Alhora la portaveu de l’Entesa i el públic en general ens quedem sense saber que se’n va fer dels 12 milions que repetidament s’han esmentat durant el debat. És evident que van quedar a les arques municipals, però el govern no en vol parlar perquè seria tant com reconèixer que prèviament havia una altra forma de finançament que sí permetia soterrar el túnel. Tan senzill que seria explicar els fets reals mentre succeeixen sense magnificar-los en titulars que més endavant retornen com bumerangs i fan abaixar el cap.