La televisió és nutritiva?
Miqui Puig, Centre Cívic Les Basses (Barcelona), 15 de desembre de 2007
Se’n va sortir força bé quan va presentar "Lluvia de estrellas" (o alguna cosa així) pero amb "Factor X" molts vam ser el que vam pensar que s’havia equivocat i ara ho paga quan es troba en els seus concerts a cretins que li ho recorden contínuament. Ahir n’hi havia un grupet a primera filera dient-li que no tenia aquest factor ics. Va fer parar el concert i els va cedir el micro, un d’ells va dir alguna tonteria, l’altre immediatament va donar disculpes. "És fort que els que es queixen mai són els que estan a sobre d’un escenari" va dir Miqui. Una noia del públic es dona per al·ludida i puja a l’estrada. Després de dir unes quantes incoherències ("feies plorar a les nenes a la tele"), la noia se’n va adonar del seu ridícul i va decidir retirar-se.
Miqui, potser t’ho prens massa a pit. T’hauries d’oblidar d’aquestes minories cridaneres i fixar-te amb la resta que et respecten.
Per cert, molt maca la versió del "E penso a te" de Lucio Battisti, tan maca potser com la de "Darrera una revista" dels Antònia Font.
El títol del post és una vella cançó d’Aviadro Dro.
M’hauria agradat sentir la versió de Darrere una revista, bàsicament perquè sóc un gran fant d’Antònia Font, no per l’interès que pugui tenir per en Miqui Puig (que no en tinc). Algú que la gravés no la pot penjar al Youtube?