Totalment demagògic el mail obert ‘On paren els Chicago Boys?’. Podria ser un article d’opinió publicat en un bloc, però totalment desencertat per un diari que vulgui ser seriós, encara que tendeixi a l’esquerra. Qualsevol persona que entengui mínimament d’on ve la crisi, veurà que aquest article barreja unes coses amb altres només per desacreditar una cosa que sembla que a l’autor no li agrada, en aquest cas el liberalisme, que ve de llibertat.
Primer de tot es parla dels Chicago Boys, com volent dir que els defensors del liberalisme han desaparegut del mapa. Res més lluny de la realitat, perquè d’opinions d’economistes liberals se’n senten per tot arreu, i ara molt més que abans. Fins i tot en Sala-i-Martin està omnipresent últimament: tele, ràdio, premsa, internet… i em penso que era en Buenafuente que també se’n burlava dient que estava amagat. No són pas aquests els que supliquen a l’estat que els salvi. Tampoc es poden barrejar les coses, com fa aquest article contínuament. Una cosa és l’economia de lliure mercat (sí, ja sé que dir-n’hi capitalisme queda més pervers i així evita la paraula llibertat) i l’altra són els excessos i la manca d’ètica d’alguns directius. Com si en els sistemes comunistes d’excessos i manca d’ètica no n’hi hagués hagut cap…
Continua parlant de la nacionalització dels bancs. El que es fa al Regne Unit i Estats Units, en tot cas és nacionalitzar-los temporalment i tornar-los a vendre més endavant, res de voler concentrar el poder financer en un monopoli a mans de l’estat. I molt millor això, comprar els bancs, que no comprar-los només els actius dubtosos. En la meva opinió el que s’hauria de fer és comprar els bancs amb problemes, fotre’n fora i ben lluny els directius que els han portat a tant mala situació i un cop superada la crisi tornar-los a passar a mans privades. Precisament si es nacionalitzen aquests bancs o se’ls ajuda a sortir dels problemes és per protegir a les persones que en serien els més grans damnificats si fessin fallida: la gran majoria de nosaltres, els que hi tenim els diners, obligacions, etc.
Sobre les declaracions de la CEOE, doncs si algú de la CEOE va dir això, només demostra com d’inútils en poden arribar a ser els economistes espanyols. No val la pena ni comentar-ho. I sobre la desqualificació cap a la mà invisible d’Adam Smith, doncs si prefereix la mà ben visible d’un estat totalitari, allà l’autor…
On estic d’acord és on critica els directius que s’han gastat tants i tants diners… Aquests són els que la crisi s’hauria d’emportar per davant. S’ha de fer neteja d’estructures ineficients, com és el cas d’aquests directius.
També en parlar de les hipoteques sub-prime demostra no tenir-ne ni idea. Aquestes hipoteques no eren cap estafa, en tot cas la culpa era tant del banc que deixava diners a qui segurament no els podria tornar, com del que acceptava rebre un préstec que potser tampoc podria tornar. No fem responsable a tot un sistema de les decisions equivocades d’algunes persones. Perquè no parla de tota la gent, famílies normals i corrent, que especulaven comprant pisos tot esperant que pugéssin o de les persons que gràcies a aquestes hipoteques es van poder comprar una casa… A més, que a l’estat espanyol, la crisi no ve principalment per tot això. Ve del gran creixement culpa d’una gran bombolla que ha petat, com era d’esperar. Que jo sàpiga això no és culpa de cap gran directiu sense ètica, sinó de l’eufòria que hi ha hagut al voltat del mercat de l’habitatge. Ara ha petat la bombolla, els que treballaven al sector es queden sense feina i això arrossega els altres sectors.
Toni Perpinyà, 21 d’octubre del 2008
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!