Jo de gran vull ser conductor de Renfe. Quina sort treballar en una empresa on no existeix horari laboral! Senzillament llevar-se, fer el que s’hagi de fer en un dia qualsevol: comprar, portar els nens a l’escola, anar a la perruqueria i en acabat, si no és gaire tard, anar a la feina a treballar una estona. Suposo que el departament de Recursos Humans no deu saber què és que una persona arribi tard a la feina tres cops la mateixa setmana; sembla que hi ha una total llibertat horària de fer i desfer segons les necessitats de cadascú. Així, el tren que avui (9 de juliol del 2008) havia de sortir de Vilafranca del Penedès (direcció Manresa) a les 8.18, doncs ho ha fet a les 8.14. Suposo que el conductor devia tenir hora al metge o potser havia quedat per aprofitar les últimes hores de caloreta a la platja o senzillament tenia ganes de plegar d’hora, ja se sap que a l’estiu… El més curiós de tot és que he anat a reclamar (el següent tren ja no
sortia fins les 8.46 i, és clar, som tan pocs que vivim a la rodalia de Barcelona i entrem a treballar a les 9.00 del matí…) i m’han donat un justificant per tornar a arribar tard a la feina, com si d’una recepta mèdica es tractés, i m’han retornat el bitllet, com la famosa pastilleta de sucre que et diuen que cura tots els mals, popularment coneguda com a placebo.
Oriol Llach Estrella, 9 de juliol del 2008
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!