Senyor director, li escric aquest línies en defensa del col·lectiu de Mossos d’Esquadra del qual en formo part. La crítica fàcil i desproporcionada per part de sectors pro-drets humans, okupes, aprenents de polítics i algú altre que es fa dir periodista (sobren noms i ja m’hi he referit d’altres vedades), fan que la indignació de molts Mossos sigui evident.
Voldria veure a molts dels que ens critiquen, en primera línia de foc protegint una institució o persones. Voldria veure’ls que fan quan els llencen bosses d’escombreries, pots de pintura, ampolles de vidre, algun martell, cadires i taules de les terrasses properes, els punxen amb els pals de les banderes… Ah! Però això no ho va veure ningú, tothom es dedicava a mirar només els cops dels mossos oi? No cal fixar-se en que molts dels manifestants no son estudiants i si de grups antisistema.
Els companys esperant una ordre que no arriba i que ha de ser donada per un polític que no és al lloc dels fets i que possiblement no té ni idea de que és la policia, tot i que la dirigeix.
El mateix dia es dóna suport a les actuacions, l’endemà les pressions politiques fan que ja no tan sols no doni suport, sinó que s’han de revisar els protocols d’actuació. Els periodistes en han d’ajudar a fer els protocols per les futures manifestacions? Estaríem arreglats! I després els delinqüents que ens facin també els procediments per perseguir-los quan facin un delicte.
Hi ha qui ha titllat els fets com a semblants de l’època franquista, deu meu! O no va ser-hi llavors, o ho recorda ben malament.
Prou linxament a la policia de Catalunya, prou mentires i campanyes en contra.
Els companys actuants en els aldarulls d’aquests dies passats, tenen el suport i el respecte de tots els mossos d’arreu del territori, no en tingueu cap dubte companys!
Ànims i no defalliu, tots estem amb vosaltres!
Josep Ramon Sanahuja, 27 de març del 2009.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!