Ja està? Ja s’acaba?
Però si justament ahir encara patia.
Temps?
De temps en volem tots. Tots necessitem temps.
Té, el meu temps, per a tu. No és que me’n sobri, però té.
Però, i jo. M’hi he posat molt, bé, potser massa, oi?
Calla, massa facilitats. D’allà on no es mou res, jo hi vaig excavar, vaig furgar i vaig trobar, crec. De fet allò que buscaves el vaig acabar trobant. I, a més, estic satisfet!
Ostres, però, calla, que penso … I tot aquest temps, tots aquests moments … Ara hi torno a repensar-los. El passat …, tot lliga!! No, era un mal pensament, tots en tenim. Però …, un altre mal pensament, tots en tenim més d’un.
Caram, millor no tornar-hi, massa mals pensaments.
Potser millor mirar la carretera. Encara hi ha obstacles més endavant.
Ei, molt millor ara. Perdona, parlo amb mi mateix. M’hauré de maldar, la vida és massa injusta per anar fent regals. De fet, són això, regals.
Millor ara, els meus pulmons no els hi costa tant assimilar l’oxigen de totes les portes obertes.
Sabia que era qüestió de temps.
Temps
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que és el millor regal que pots fer o que et poden fer, però no fa pas gaire que me n’he adonat que el millor regal que m’he fet mai a mi mateixa ha sigut temps…i aquestes portes obertes que tant d’aire fresc i renovat fan entrar.
Inspira ben fort! 🙂