Ara mateix estava escoltant la cadena SER, perdoneu-me la relliscada, i en El Larguero ens explicaven les possibilitats que Madrid
fos seu olímpica. Algunes afirmacions, il·lusions que s’han manifestat, de
sobte, m’han recordat vells temps.
Us en donaré algunes frases que s’han dit:
– "… la votació serà secreta, per tant podem tenir moltes possibilitats
…"
-"… passat les primeres eliminacions podem tenir l’or …"
-"…tenim vots afirmatius confirmats de molts països …"
A mi totes aquestes afirmacions em recorden a les esperances que vam tenir
molts catalans durant l’assemblea de la FIRS per la confirmació com a selecció
nacional de ple dret de la selecció catalana de hoquei.
És per això, que vull recordar la injustícia que es va produir llavors, així com també,
per que no dir-ho, qui va ser qui ens va negar la possibilitat que la votació
fos secreta o que tinguéssim dret a defensar-nos.
Tot esperant la resolució del TAS (Tribunal
Arbitral du Sport / TAS – CAS), agrair a Jordi Basté i RAC-1 la nit
llarguíssima que ens va fer passar tot esperant il·lusionats que tot es
desenvolupés com provablement es desenvoluparà l’elecció de la ciutat olímpica
pel 2012, amb serietat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els jocs ollimpics.
Un munt d’interessos, diners, marques, informàtica, telecomunicacions, tv, menjars , begudes,
Nacionalisme , exaltació dels deu-homes, mites.
I d’esport, res…
Per mi una feixistada…
(les coses són com són, encara que a vegades no ho semblin)