Uncertainty Principle

Com podreu comprovar en aquest apunt i en aquest altre la meva opinió sobre el meu sentit del vot ha estat coherent. Ni el vot nul polític d’ERC m’ha fet variar el meu NO. Sincerament, la incompetència de la classe política catalana ha estat de nivells vergonyosos.

El partit que més m’ha decepcionat ha sigut ICV. El paper d’aquest partit, que té un ecologisme de fireta i molt discutit pels pròpies ecologistes, ha estat ben galdós. Ha donat suport a una rebaixa d’un estatut pactat entre el PSOE i CIU, partit de dretes, sense coneixer exactament que s’havia pactat (recordeu la rapidesa amb que van sortir a dir si). Però l’última setmana de declaracions del senyor Saura ha estat de vergonya aliena.

De la resta de partits l’esperat, el PSC buscant el cos a cos amb el PP (perquè després vagin dient que ERC i PP es retroalimenten, i que buscava el PSC amb ‘El PP utilitzarà el teu NO en contra de Catalunya’?).

CIU el mateix paper vergonyós de sempre. Ens van vendre l’Ebre, si, si recordeu que ho van fer!!!! Perquè, deien, ells farien que el mal sigues menor. Doncs NO, s’ha dit que NO, i NO s’ha fet!!! En aquesta vida s’ha de saber dir que NO. Un altre exemple el vam tenir amb la constitució europea on van canviar el seu vot per un SI crític, que ens ha servit … per a res, res de res.

Perquè no fem un exercici de comparació molt fàcil:

Imaginem que hi ha quatre comercials encarregats per vendre un producte a una empresa. Tots quatre negocien amb l’empresa junts, i avancen amb les negociacions. Però de sobre aquesta empresa (que veu que li està resultant molt difícil arrivar a un acord profitós per ella), a la que hem de vendre el producte, truca a un dels nostres comercials per separat, i tot d’una aquest comercial ven el producte per sota del seu preu de mercat, o sigui el preu que nosaltres havíem pactat.

Que pensarien els altres tres comercials d’aquell que ha negociat a esquenes dels altres, probablement per portar-se tots els mèrits?

Que pensaríem, nosaltres els amos de l’empresa, d’aquell comercial que ens ha malbaratat la venda d’aquell producte que ha suposat un gran esforç?

Qui ha sortit guanyant: la empresa que ha comprat el producte per un preu per sota del de mercat o la empresa que s’ha vist obligada a rebaixar el seu producte estrella?

Penseu que el comercial que ha volgut ser el més llest de tots els seus companys durarà molt a l’empresa que el té contractat?

Doncs, sabeu que passa que hi ha una comunitat autònoma, què és com ens reconeix legalment aquest Estatut que demà decidim si l’aprovem o no, que no només castigarà a aquell partit que ha traït la unitat catalana sinó que el premiarà amb la Presidència de la Generalitat.

Si algú ho enten, per favor que m’ho expliqui.

Per tot això, el meu vot serà NO

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!