Uncertainty Principle
"I amb el somriure, la revolta"
Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer !!*!!
Després d’assistir a tres homenatges a l’Ovidi Montllor, he
de dir que m’he fet fidel evangelitzador, o millor dit ambaixador, del
seu llegat. Tant és així, que he fet Cd’s amb les cançons que més m’agraden amb
la intenció d’escampar el seu caràcter per les generacions, que com jo, no hem
tingut la oportunitat de fruir en directe de les seves cançons.
De tots aquests homenatges, l’últim al CAT, hi ha un denominador comú, i és el
seu caràcter no governamental. Aquests homenatges han sorgit com bolets de les
associacions, de les coordinadores, dels amics i coneguts. I aquest fet, en els
dies que ens ha tocat viure, és d’una importància cabdal i ens dóna una imatge
del palpitar de la societat del nostre país.
Sincerament, ja sé que aquest bloc sencer sembla que estigui dedicat a l’Ovidi,
però no ha sigut la meva intenció. El fet que hi hagi tantes entrades al bloc parlant
del cantant / actor d’Alcoi demostra l’impacte que ha causat sobre la meva consciència
nacional.
Finalment, donar l’enhorabona al País Valencià per tenir un
dels millors trobadors que han cantat en català, a la manera de valència, en
els últims temps.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja tens raó amb això que dius sobre els homenatges que amics i coneguts i íntims que al cap de deu anys surten de davall les pedres… Jo mateix he participat en un d’aquests, el Deu catalans i un rus de Toti Soler i n’he sortit, amb Ester Formosa, ben escaldat. No hi ha com -desgraciadament- sortir de vinil per veure la connivència i el botiflerisme que hi ha arreu. I en el cas de Soler, que és un españolito de pro, encara més. Salut, una abraçada i visca Ovidi!