Uncertainty Principle
"I amb el somriure, la revolta"
EL PUNT com a punt de partida
El meu diari de referència és l’AVUI, però fa dues setmanes vaig decidir gaudir de la varietat que m’oferia el fet que hi hagués, a Badalona almenys, un altre diari en català (no traduït, sense desmerèixer l’esforç del Grupo Zeta, per què allò què és dolent en castellà ho serà també en català). I vaig decidir comprar durant tota la setmana EL PUNT.
Un fet notable que he pogut comprovar, personalment, és que existeix un abisme entre els articles d’opinió dels articulistes i els articles d’informació, sobretot en política. I és que mentre els opinadors tendeixen cap a posicions independentistes, d’esquerres i ecologistes, la informació pura i dura s’arrossega cap a línies més governamentals i servils.
Aquesta diferència d’enfocament crec que dificulta que un segment de gent s’apropi a aquest diari, ja que sovint hi ha un tancament de files cap al PSC, per dir-ho clar i català. Crec que posant-hi una mica més d’ambició aquest diari es podria emportar un tros del 25% de votants que voten ERC i ICV (que no és poc), que actualment es troben, ens trobem, oblidats. Tot això, lloant la tasca de comarques que realitza.
Finalment, vaig decidir llegir una bibliografia d’en PAU CASALS, veient que els poders fàctics són més poderosos del que em pensava.
PD: Com es possible que hi hagin centenars de casals a tota Catalunya que tenen com a nom el nom d’anarquistes i altre tipus de delinqüents mitificats, i tenint com tenim un personatge com PAU CASALS (republicà i català convençut), no se’l faci un homenatge cada dia de l’any. Quin país!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!