Uncertainty Principle
"I amb el somriure, la revolta"
De viatge: Avenida Veraneo
Si aneu alguna vegada a l’aeroport de Los Angeles (LAX) dos consells, que ja veureu com us aniran bé:
1.Per fer una trucada, dins els EEUU, abans, i repeteixo, ABANS d’insertar els cèntims de dolar, aproximadament 50 cts, heu de marcar el telephone number que vulgueu amb l’afegit de l’1 al principi. Us tornareu bojos si ho feu com a Catalunya, a més si demaneu com es truca la gent només us dirà que heu de començar per l’1, i no que els els cèntims els heu d’introduir després de marcar el número, clar, per ells es normal.
2.Si heu d’agafar un transport per arribar a la destination Address, almenys en el cas de Los Angeles, no agafeu mai un taxi, és extremadament car. Heu de trobar una furgoneta PRIME TIME SHUTTLE (vermella) o bé, una mica més car, una furgoneta SUPER SHUTTLE (blava).
Tot això si no us venen a buscar a l’aeroport us serà de gran utilitat i no caldrà que aneu preguntant indiscriminadament a la gent.
La resta perfecte, la maleta, miraculosament, era on havia de ser i no vaig trigar massa en fer tots els tràmits del passaport i recollida de la maleta.
Després d’averiguar tot això de les furgonetes em vaig pujar a una on el xofer era de Jordania i portava en EEUU des dels 15 anys, encara que pel que vaig entendre del que em va explicar a la seva dona (treballa en un banc) no li acabava de fer el pes això d’EEUU i se’n volia tornar cap a Jordania, ja li vaig comentar que podia començar a fer les maletes, es va posar a riure. Vam estar comentant també el Mundial, era un apassionat del ‘soccer’, i de com Brazil i Inglaterra ja han fet les maletes, per cert, no li agradava gens el beisbol… normal.
I … ja estic a la Destination Address en LAKE FOREST. La casa és impressionant amb un jardí espectacular en una zona residencial enorme, ja posaré fotos. De fet, aquí en EEUU tot és gran, molt gran. Les autopistes són grans, els cotxes són grans, la varietat de tipus i marques de cotxes que circulen és enorme, els aparcaments són grans, les distàncies són grans. Tot esta fet a lo gran.
He parat de contar totes les senyeres americanes que he vist, però un 30 per cent de les cases té una bandera americana, és veu per tot arreu.
Valery, anglesa, ha estat molt amable i l’altre estudiant que està a la casa es diu Zhon, o alguna cosa així, encara que em sembla que li diré John i és sud-coreà. Porta 10 mesos en EEUU i em sembla que cap a l’agost torna a Corea del Sud, té més o menys la meva edat.
Demà el primer dia d’academia.
Ah, per cert, la paraula més repetida per la meva part, mmmmmmmm. Que encara que sembli una onomatopeia jo l’utilitzo com a paraula, és molt útil. Ha, ha, ha.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ostia quina mala sort! un coreà! Si hagues estat una coreana…compte que no es suicidi, que brasil va perdre contra Le Bleus! Ale Zizou! Ale!
Bueno, per obrir tema podries preguntar-lis que els hi sembla que Stojakovic fitxi pels hornets. Seria quelcom aixi: C’mon Valery…what’s about Peja?
M’he trobat l’Antonio i m’ha dit que a veure quan quedem per fer alguna cosa tots plegats…et va bé quedar aquest cap de setmana?
PD: A veure si et deixes d’enviar fotos de makeleles i envies fotos de noies en patins per la platja! Per cert…What’s about Valery?