Uncertainty Principle

Aquí tot és enorme, tan gran com sigui possible. Per a mi aquest paisatge el trobo massa agressiu, masses distàncies per a mi, jo que estic acostumat a passejar sempre que puc. Per anar a comprar qualsevol cosa necessites cotxe, tot el món en té de cotxe tingui l’edat que tingui, possiblement per això comprar un cotxe estigui tan tirat de preu.

Aquests dies he tingut la sensació que el meu cos està encara venint en avió i que estigui al mig dels EEUU. O sigui, el que no li ha passat a la maleta li està passant al meu cos. No em pensava que això del Jet Lag fos tant fort, penseu que per a mi a les 2 de la tarda, hora californiana, és com si fossin les 10 de la nit i encara pitjor perquè a les 10 de la nit, hora californiana, és com si m’hagués anat de festa perquè serien les 8 de la matinada però sense haver pres cap copa d’alcohol. O sigui, estic literalment per terra. Però tinc la sensació que el meu cos s’està habituant al nou horari. Terrible, ja veurem com serà la tornada.

El meu anglès? Doncs, suposo que millorant, el meu cervell sembla que ara estigui començant a diferenciar que un verb es pot posar en passat, i, que fins i tot, pot expressar futur. Bé, suposo que és qüestió de temps… Espero, perquè és molt frustrant voler expressar alguna cosa i no tenir suficients recursos.

La casa, evidentment, com és?… Efectivament ho heu encertat, és enorme, i té un jardí meravellós amb tot tipus de plantes i arbres. Valerie és anglesa i graciés a això estic provant un munt de diferents tipus de te, molt bons tots.

És veu que l’institut Kaplan d’Irvine és molt conegut a Corea del Sud perquè el 70 % dels estudiant són d’allí, la resta, turcs i italians, i jo.

Els coreans estan molt interessants pel soccer, tots m’associen amb el Raúl del Real Madrid, em fa una gràcia, grrrrrrrrr, ja ho sé, ja ho sé, m’haig de contenir. Aquí sóc espanyol, no hi ha res a fer, i mira que m’escarrasso a fer comentaris sobre Catalonia i el català, però és impossible. No ho entenen. L’altre dia un corea se’m va acostar silenciosament i amb un to de veu baix, gairebé impercertible, em va preguntar perquè en Morientes ho havia estat seleccionat per jugar el Mundial per Espanya!!!! No m’ho podia creure.

Els italians, que per cert estan a la final de la Copa del Món, ja m’han fet el típic comentari en plan sorneguer tipus: Spain, is out, intentant fotre. Innocents!!!! Estava per dir-li: I a mi que m’expliques!!! Suposo que hauré de carregar amb això tota la vida si vull viatjar. Quina creu!!

Ahir, vam anar a visitar una platja aprop de Lake Forest, Long Beach. Preciosa, gran, enorme, plena de surfers aprofitant la força de l’Ocea Pacífic, poca broma!! La fotografia és d’aquella zona.

Doncs res, nois i noies aquesta tarda anirem a la platja, encara que no sabem quina, per veure el Castell de Focs (aquí Fireworks, ja et diré xiqueta si són com a València) dedicats al 4 de Juliol, dia de la independència, uns que en tenen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!