Uncertainty Principle

Bé, ja porto aproximadament unes 10 hores de viatge, i dotze des que em vaig aixecar encara em queden 4 hores de volar per sobre d’EEUU i tot així arribaré a les 3 p.m. a l’aeroport de Los Angeles, i encara em quedarà anar a Irvine. Podeu apostar a quina hora aniré a dormir.

El viatge, llarg, perquè ens em d’enganyar. L’anada fins a Londres s’ha passat molt ràpida, no ens estaven donant l’esmorçar que ja ens anunciaven la temperatura que feia a Londres.

El canvi d’avió cap a Los Angeles sense cap problema ni complicació, ja veurem la maleta. Ràpid, sense cues, amb tranquilitat i sense presses per poder disfrutar de l’aeroport de Heathrow (em sembla que va ser en Quim Monzó que va fer una col·lecció d’articles sobre els aeroports que va trepitjar).

D’iPod’s, a patades, qui no té un iPod no és persona. Nanos, 5G, 4G, 3G, algun que altre Shuffle. N’he vist 5 portàtils en funcionament: 1 Samgsung, 3 MacBook Pro (dels nous) i un iBook sense contar el meu.

Per cert, totes les connexions Wi-Fi que he trobat trinqu-trinqu, a deixar-se els calerons. Ja penjaré el post quan en trobi una de gratis. A l’avió de la British ni endoll ni Wi-Fi. O sigui, que ara estic tirant de bateria (em diu que viurà durant 4:40 h, ja us diré si es creïble).

Això si, dins l’avió poc espai, menys que al vol d’Iberia que m’ha portat a Londres, i jo em pensava que seria al reves per allò de la duració del viatge. Però la veritat es que de moment no s’està fent excessivament pessat. I la properà vegada res del seient del mig, és el pitjor o finestra, com amb Iberia, o passadís.

Primera correcció, de bon rollo, per part d’un britànic, si voleu un suc de taronja remarqueu molt bé la ‘s’ final, orangssss. No serà l’última.

Altitud : 10972 m

Velocitat : 901 km/h

Distància a la destinació : 3668 km

Escoltant `La chica de ayer’ d’Antonio Vega en directe, i R.E.M.

Fins la propera!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!