Uncertainty Principle

Ja sabem que la política és com és, si fa no fa com qualsevol àmbit de la vida, possiblement degut a que no abunden les persones que són realment creatives i innovadores. No tots tenim aquesta capacitat.

Però en el cas de la política potser aquesta capacitat sigui més necessària, més inclús que no pas una corrua de títols universitaris, ja que pot ser la pastanaga que faci avançar el ruc.

La genialitat (ben entesa), la creativitat, la innovació són capacitats no massa comunes, i no abunden massa en la societat. En canvi, el convencionalisme, la grisor, el si senyor, el va com va són actituds massives i generalitzades.

Aquest pensament, que ja fa temps que el maduro, m’ha vingut al cap veient la remodelació del govern de Catalunya. I és que tinc la sensació que fa aproximadament uns 20 anys que Catalunya no dóna un pas endavant. Deixar de banda el va com va (l’esperit d’aquest Estatutet que referendarem), i fer un pas endavant no només polític sinó generalitzat, o sigui: empresari, social, cultural, … crec que es absolutament vital. Arrisquem-nos!!

Aquest país està estancat, no ho dic jo des de casa meva un matí de dissabte, ho diuen tots els indicadors econòmics, estem perdent tots els trens possibles. Això ja ho expressava en Xavier Roig en un dels seus excel·lents articles, explicant que els paisos que tenen molts recursos naturals es tornen ganduls i pòtols, i aquí a Catalunya hem trobat el Sol, per tant el turisme com a font d’ingressos, a més del totxo, i ens estem apardalant. És nota.

Per això, imaginació, risc, innovació, il·lusió i creativitat haurien de formar part del llenguatge de qualsevol govern progressista (en el sentit de progressió), i en particular del meu.

Aquesta, crec, no és la sensació que supura de la societat catalana i és nota.

Probablement sigui per això ja tingui decidit marxar fora almenys una temporadeta, dos mesos, concretament a Califòrnia, EEUU, aquest estiu. Ja us en demanaré consell!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!