EL LLAMP
al servei de la nació catalana
EDITORIAL IMPORTANT A LLIBERTAT.CAT
Vertebrar
l’espai independentista
«Caldrà
que l’independentisme de debò abandoni algunes inèrcies
i caminem conjuntament cap aquest objectiu: la Independència.»
Poc
a poc tots els sectors de l’independentisme s’adonen de la gran
enganyifa en què han fet caure als catalans els dirigents de
l’actual ‘Esquerra’. Uns més de pressa que d’altres, malgrat
que els més avisats alertàvem de fa temps del que
passaria, fins i tot l’esquerra independentista no s’acabava de
creure el que ha acabat resultant; tot i tenir-ne mostres evidents
del desastre, molts tenien l’esperança que la cosa no anés
pel pedregar.
La
unitat d’acció de tot l’independentisme és condició
necessària per a afrontar aquests anys de dura travessa del
desert. A l’hora de la unitat d’acció, hem d’abandonar els ja
seculars sectarismes ideològics per abraçar, plegats,
l’únic pensament que ens permetrà alliberar la nació
del jou a què Espanya i França ens tenen lligats.
Aquest
pensament, pensament català senzillament, ens orienta vers un
sol objectiu: l’estat català. Quan l’haurem proclamat, ja
tornarem a discutir quin model de societat volem i com s’articula,
discussió que fins ara ha estat un fre, potser més
potent encara que el del miratge parlamentari. Ara, la feina
primordial és una altra, i és per això que
aquest matí he tingut una alegria, feia temps que esperava el
que avui he llegit a «El Davantal» de llibertat.cat, i
per aquesta raó reprodueixo sencer l’editorial d’aquesta nova
publicació digital de l’esquerra independentista que duu per
títol el mateix que encapçala el meu apunt.
«Les
queixes d’ERC contra CiU pels pactes amb Zapatero, que segons els
republicans havien trencat el consens en la negociació de
l’estatut d’autonomia, ara tenen ben poc sentit. L’argument d’ERC
segons el qual CiU havia fet prevaler els interessos sectaris de
partit per davant dels interessos de Catalunya, a hores d’ara ha
perdut tot valor.
»Només
cal observar quines han estat les raons d’ERC per a fer president de
la Generalitat de Catalunya el líder d’una organització
sucursalista orgànicament i espanyolista ideològicament.
Tampoc no és seriosa l’excusa de prioritzar suposadament una
política d’esquerra, per mitjà d’una aliança amb
un grup com el PSC-PSOE, obsessionat en l’especulació
urbanística i en l’obra pública, sense escrúpols
ecologistes i sempre al servei dels grans empresaris.
»Més
ràpidament del que semblava, ERC s’ha situat al mateix nivell
que CiU en sectarisme partidista i implicació en la conxorxa
política dels sectors dominants. És evident que des
d’aquest posicionament de rendició ideològica i
política no es contribuirà gens a l’enfortiment de
l’independentisme: ERC ens mostrarà, com abans ho feia CiU,
les petites conquestes en algun camp polític concret, mentre
la "gran política" la continuarà dominant el
PSC-PSOE amb tot el suport de l’Estat i del poder de Madrid. Així,
no és estrany que Puigcercós s’hagi afanyat a dir que
ERC no plantejarà el debat sobre l’autodeterminació, ja
que no és una prioritat per a la seva organització.
Quan ho serà, doncs?
»L’independentisme
només podrà avançar treballant per crear un
moviment polític alliberat de les maniobres d’aquest
parlamentarisme de curta volada. Les persones que havien confiat en
les estratègies d’ERC, ara s’emporten una greu decepció.
L’Esquerra Independentista ja ho havia advertit.
»L’única
cosa que ha sorprès realment és la velocitat meteòrica
d’ERC per a situar-se en el mateix camí de CiU. Caldrà
que l’independentisme de debò abandoni algunes inèrcies
i caminem conjuntament cap aquest objectiu: la Independència.»
llibertat.cat
17.11.06
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mol bla bla bla, molt "mireu són tots iguals", molta roba… i poc sabó i després què? Què proposes per millorar la mobilitat, per regular el creixement urbanístic, per millorar les finances locals, per ordenar el territori, per millorar l’educació… La gent vivim, saps? Mentre vosaltres allibereu la pàtria, la resta, i vosaltres mateixos vivim, i hem de resoldre els problemes ARA, no quan acabeu de travessar el desert.
Què fareu amb la població que no renuncia a sentir-se espanyola? Deportacions massives? Que no veieu que no es guanyarà un referèndum d’autodeterminació fins que la gent li vegi la utilitat a un Estat Català se senti o no catalana, espanyola, o zulú?
Per a "movimiento nacional" el franquista, no necessitem nous salvadors de la pàtria. Aneu a cagar a la via, sectaris.
Visca Catalunya lliure!
Els independentistes autèntics (ara es diuen de debò?) fa temps que pixen fora de test. Viuen en un altre món, fora de la realitat.
A més, sempre estan demanant unitat i quan aconsegueixen juntar-se tres ja estan pensant en divisions perquè no s’entenen.
Si aquests ens han de portar a la independència, ja podem esperar asseguts …
– És llarg, però llegeix-ho tot si et plau. Gràcies –
Fins ara havia votat sempre a ERC però ara els vaig deixar de votar. Jo els votava perquè eren sobiranistes, no perquè eren d’esquerres, però ara sembla que l’esquerra pesi més i deixin el sobiranisme de costat. Com jo hi ha molta gent: 130.000 vots ha perdut ERC! i això vol dir 130.000 sobiranistes!
Molta gent pensava que si ERC perdia vots, aquests anirien a parar a CiU altre cop, però no. CiU ha perdut 100.000 vots més (les passades en va perdre 150.000) perquè CiU no és sobiranista. JO tampoc els he passat a votar, aixi que m’he abstingut. Som massa sobiranistes que ens hem abstingut o han votat en blanc: com a mínim 230.000 (si fem cas als vots perduts de CiU i ERC).
A tota aquesta gent ens cal un nou partit. Un partit amb aquest nombre de vots podria entrar al Parlament amb uns 12 escons (aprox.). Els Ciudadanos han entrat, i no ho podem fer els sobiranistes? Hi ha d’haver doncs un nou partit sobiranista que convenci tots aquests vots decebuts i entrar al Parlament amb tota aquesta força. 12 escons (aprox.) potden fer canviar i molt el panorama polític, i això segur que només seria el principi.
Cal un nou partit per sobre de tot sobiranista, però crec que també és important que tingui un model de socio-econòmic de país. Ho dic posant l’exemple del Quebec. Allà han estat a punt de ser "estat lliure associat" dos cops, però s’han quedat a les portes, i ara un tercer referèndum es veu cada dia més difícil perquè la gent demana un projecte de país, volen saber com viuran en un Quebec lliure. És el mateix que els va fer perdre abans, hi ha molta gent no vol independència per independència, vol independència per viure en un país millor, i volen saber si de veritat ho seria, volen saber com seria. El PQ és el que intenta fer ara (però no se’n surt massa bé). Aquí hem d’aprendre aquesta lliçó, que ja vam veure una mica amb el PI (parlava d’independència i res més, i no va rebre gens de suport). Més enllà de parlar d’independència, s’ha de fer també un discurs de model de país, de projecte de país…
Crec que seria bo un partit que ocupés la posició social de CiU, que recuperés aquells orígens socialdemòcrates de la CDC de Pujol (i que tenen el suport d’una gran part de la població de Catalunya) però que fos sobiranista de veritat. Seria doncs un partit que seria la alternativa a ERC com a model socioeconòmic (i a més aquest nou partit seria per sobre de tot sobiranista i no hauria de fer mai President algú que no estés per un referèndum d’autodeterminació), i seria la alternativa a CiU perquè seria sobiranista de veritat. Hauria de ser doncs, un partit en vocació de subsituir CiU (perquè compartirien el mateix espai social) per portar els seus votants cap al sobiranisme de veritat, alhora que també rebria el suport de votants decebuts d’ERC.
Per començar: 230.000 vots si sumem els decebuts de CiU i ERC de les darreres eleccions, i a continuar pujant amb força! A més, indirectament també podria comportar altres beneficis, com el de forçar a ERC que torni cap al sobiranisme (si el tripartit ja no fos possible, no tindrien una altra opció), i a CiU a anar també cap al sobiranisme. En aquest sentit crec que UDC no ho voldria, però CDC es podria plantejar deixar UDC i anar amb el nou partit (li aportaria tants o més vots que UDC) perquè sino es veuria subsituida gradualment pel nou partit i sense cap possibilitat de tornar a governar. Qui en surt guanyant de tot això doncs és el sobiranisme, és Catalunya!
Les plataformes, grups de pressió…estan molt bé i cal que ens hi impliquem amb força, perquè és des de la societat des d’on hem d’exigir un referèndum d’autodeterminació, i alhora som els sobiranistes qui hem de convencer cada dia a la gent ,que hem d’anar cap a la independència. Però alhora, perquè al final tot sigui possible, ens cal que les coses canvïn políticament, cal que al Parlament hi hagi una majoria que aprovi fer un referèndum d’autodeterminació. ENS CAL DONCS UN NOU PARTIT SOBIRANISTA!
Passa aquest missatge a sobiranistes, organitzem-nos, unim-nos! No podem esperar més!
Cap a la independència! Visca Catalunya Lliure !!!!