Si fessim cas dels algoritmes electorals l’independentisme seria una ambició minoritària al nostre país, puix el nombre total de vots que han recolzat el programa d’ERC, SI i Reagr.( 360.165 i l’11,6%) és escandalosament inferior al nombre i percentatge de ciutadans catalans que desitgen la independència i que les enquestes d’opinió oficials registren de manera persistent.
Si un forani ignorant de la realitat catalana llegís els resultats electorals conclouria que l’independentisme és un posicionament polític minoritari, gairebé residual al nostre país. I qui això cregués s’equivocaria, res no hauria entès de l’aparent contradicció entre la manifestació ciutadana del mes de juliol cridant independència i el sentit del vot emès el proppassat dia 28.
CiU ha obtingut 1.198.010 vots i 360.165 (218.046 ERC, 102.197 SI, 39.922 Reagr.) el conjunt de forces polítiques que es defineixen inequívocament com a independentistes. Jo crec que els independentistes no s’evaporaren el 28-N, no crec que es quedaren a casa sinó que anaren majoritàriament a votar i majoritàriament dipositaren la seva confiança en CiU, optant per una via que consideren segura, més lenta, però segura. Aquests vots s’han afegit al gruix convergent, independentista, al crit que ha acompanyat tots els mitings d’en Mas:
“Mas President, Catalunya independent”.
No ens equivoquem. La força política amb més independentistes, abans i ara, és CiU . L’independentisme no és cosa de dos, per això Catalunya serà independent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una cosa són les eleccions parlamentaries i una altra cosa els referéndums legislatius… Això ho saben molt bé països més democràtics que el nostre (Suïssa, Itàlia, EUA…). No cal confondre a la gent, dient que la majoria dels ciutadans de la C. A. de Catalunya no són independentistes, o que la majoria dels independentistes han votat a CiU (vostè no ha comptat amb els abstencionistes, vots en blanc o nuls), ja que aquestes dades, ara com ara, són impossible de saber-les.
Pot ser té raó que la majoria dels independentistes són a CiU… Llàstima que la política -i els postulats- que porta a terme la coalició no sien independentistes (a part de sentimentalismes del sr. Mas). És el mateix que passa als sindicats: la majoria dels afiliats a sindicats són a unes organitzacions (CCOO i UGT) que miren ben poc pels interessos dels treballadors com a treballadors).
Atentament
Molt apreciada Carme-Laura,
Soc conscient que a hores d’ara, abans d’arribar al discurs d’investidura i sense tenir gaire clara la manera com serà Mas investit president, les paraules es calculen mil·limètricament per no tancar-se el vot a l’investidura, ni dels uns, ni dels altres.
Però també soc conscient que, des que heu guanyat, no hi ha una sola foto de’n Mas en la que no aparegui, davant o darrera seu, el regionalista Duran. Això no és casualitat. No és Felip Puig que apareix al costat de Mas. És Duran.
Avui ens hem despertat amb la notícia que Castella es vendrà EL NOSTRE AEROPORT!!! Ells es vendran el NOSTRE aeroport i ho cobraran ELLS. I de moment no he escoltat cap resposta d’HONOR a aquest robatori. En la linia del Molt Honorable actual. EN LA MATEIXA LINIA.
L’un callava perque sobreposava els interessos del PSOE als interessos del país. L’altre ho farà per posar per davant els interessos de LaCaixa-Abertis-Gas Natural-Repsol que els del país.
D’independentistes, com dieu, n’hi ha a molts partits. No oblideu el PSC!!! Les eleccions són clares i meridianes en aquest aspecte. CiU es va posicionar com Sobiranista i el PSC com Regionalista en aquestes eleccions. I el número de votants que ha perdut és espectacular. Però no ha perdut tots els sobiranistes. És difícil canviar el vot.
Ara, hi ha una cosa molt evident.
El PP aconseguirà la majoria absoluta a l’estat a les properes eleccions. I si no teniu un projecte valent (i ara per ara la valentia no la veig per enlloc), hem vegut oli.
Benvolguda Carme-Laura, m’ha agradat llegir aquestes reflexions al vostre bloc, que en gran part coincideixen amb les que feia jo mateix fa pocs dies. Penseu que això us atorga una responsabilitat gegantina. Mai no havíeu generat unes expectatives tan grans. Per tant, suposo que sou ben conscients que només hi haurà dos resultats possibles: (1) durant aquesta legislatura es farà un gran pas com a país que ens deixarà ja ben a prop de la independència, o (2) provocareu el desengany més gran que hem vist mai i hi haurà un nou daltabaix polític. Us desitjo tota la força i la determinació per què es compleixi la primera!
1.- La gent no ha votat Convergència per independentisme, el què no vol dir que molts independentistes no hagin votat Convergència.
Així de clar: la gent ha votat Mas perquè creu que és el millor president en aquest moment. De què? Doncs, per desgràcia, de la única cosa que existeix en aquest moment: la comunitat autonoma de Catalunya.
2.-Si la gent hagués votat només en clau Independentista no hagués votat Mas
3.- Si Mas o millor encara CiU, hagués dit en campanya que si tenia la majoria al parlament proclamaria la Independencia o faria tots els passos perquè Catalunya tingués un estat propi en aquesta legislatura (millor davant notari), les altres forces independentistes no haguessin tingut pràcticament cap vot.
4.- Mas ha deixat escapar la millor (sinó la única) oportunitat per aconseguir que Catalunya s’en surti de la catastrofe: liderar la creació d’un estat propi per Catalunya. D’aquí quatre anys serà massa tard i el seu prestigi estarà gairebé tan enfonsat com el del president Montilla i el PSC perquè per desgracia res no canviarà.
El problema serà la tremenda patacada que ens fotrem (perdó per l’expressió) tots. Començant pel Sr. Mas, seguint per CiU i acabant pel país (que cada vegada ho serà menys). Perquè per més bé governeu la comunitat autonoma, no ho deixarà de ser. És més, d’aqui a uns mesos, sinó canvia molt el panorama mundial, estarem en fallida i llavors no valdrà lamentar-se que si haguessim tingut un estat propi ens n’haguessim sortit. No valdrà dir que molts dels votants de Convergència eren independentistes perquè seguirem tenint una autonomia arruinada. Això si governada el millor possible.
SANTA MIOPIA! Em sap greu dir-ho però tenim el què ens mereixem.
que el nou President en sigui conscient i conseqüent. Ximplet no ho és, així que ja ho deu saber.
Si cal ja li anirem recordant de tant en tant. xD
Escrito al Puigcercós en Directe.cat:
Que no, Puigcercós, ¡¡Que estás en un ERROR!! Un referendum lo pierdes si lo presentas de aquí a 10 años.
Catalunya está llena de inmigrantes e hijos de los mismos que no votan INDEPENDENCIA así los mates. Y son más de 2,50 millones de personas.
Tienes que ser generoso, hacer escuela con ellos, pero de todos modos la ÚNICA VÍA QUE HAY PARA TENER ÉXITO sería seguir la LUZ que ha marcado REAGRUPAMENT.: Declaración UNILATERAL de la INDEPENDENCIA en sesión solemne en el PARLAMENT, después de haberlo puesto en un programa público en una coalición de TODAS las FUERZAS INDEPENDENTISTAS. Ellos ante los hechos consumados no se rebelarían.
Más del 40 ” no tiene las raices aquí, unos por no haber nacido y otros por haberles inculcado sus progenitores la lengua, cultura e IDIOSINCRACIA de ellos. Arrastrando a las pobres víctimas a la despersonalización catalanista.
Aún estáis a tiempo de educar al cinturón barcelonés e inculcarles el amor a CATALUNYA. Aunque espero poco de todos vosotros porque sóis muy acémilas.
La primera, el protagonisme d’un polític que farà de contrapès i que afirma – gran argument – que s’oposa a la independència de Catalunya perquè no vol que el seu pare i ell visquin en estats diferents.
La segona, la temptació del peix al cove, un cop més. Cada vegada que sento a dir que DESPRÉS de les eleccions espanyoles serà el moment d’exigir, m’entren calfreds. En primer lloc, perquè això ens situa en unes coordenades que no controlem: si el PP o el PSOE assoleixen la majoria absoluta, ens quedem inermes. I posats a intentar condicionar, això s’ha de fer abans: recordeu aquell cartellet que havia de dir ‘No es fia’?
amb més independentistes. Però quins independentistes? Ho has dit: els que consideren millor la via lenta, però segura. I jo pregunto per què allò lent ha de ser allò més segur? Lentitud de maduració? No necessàriament. O lentitud de putrefacció? Cal analitzar-lo. No sempre la lentitud és garantia de seguretat, ni la rapidesa implica simplicitat o frivolitat. Analitzem les circumstàncies i els factors del moment, si us plau.