Prendre la paraula
jordimartifont
Resposta a López Tena i el seu article a Racó Català
Penjo l’article que he enviat al Racó Català sobre les acusacions i malinterpretacions que l’Alfons López Tena diu sobre mi i el que jo penso en una entrada d’aquest web que té, ara mateix, 2.468 lectures i 192 comentaris. Em quedo parat de les lloances que rep el seu article, ple de mitges veritats, acusacions falses i mitges mentides. Jo l’he respost en el mateix to, per si de cas. El seu article el podeu llegir a: http://www.racocatala.cat/articles/15361
Jordi Martí Font respon la resposta de López Tena sobre el model de nació del Cercle d?Estudis Sobiranistes, la tortura i la Jihad Hispànica
Alfons, tenim models de país i de processos per alliberar-lo radicalment diferents, alhora que coincidim en el fet que els dos en volem la independència (jo de tot i tu d?un tros). Ara bé, que pel fet de mostrar el meu rebuig al teu desafortunat ?exemple fort? diguis que sóc un calumniador (que és qui crea o diu calúmnies) i que em trobo ?al costat de la Jihad Hispànica? em sap un greu especial. Em pensava que com a nou guru de la indepèndència regional dels que no volen millorar res més que el traçat de les ratlles al mapa, tenies més arguments o d?un nivell més elevat que l?insult pur i dur. M?equivocava.
Llegint el teu article, em sobta encara més que diguessis el que vas dir, venint d?on dius que vens. Potser fa massa anys d?allò, potser per a tu la tortura i la brutalitat policial són ja només un record o una estadística i no has sentit a parlar, no has escoltat o no has conegut casos molt més propers en el temps, com els del Bolan, el Pedro Álvarez, la Laura Riera… tots ells assassinats o torturats en plena democràcia. És normal que no en sàpiguis res, malgrat siguis vocal del Consell General del Poder Judicial i vagis a fer conferències sobre la independència del Principat en cotxe oficial conduït per un guàrdia civil.
Com bé saps, tots els estats tenen una forma concreta d?ordenació del poder, de la cosa pública. Si no fossis qui ets m?estendria a explicar-t?ho però en tu no hi ha desconeixement sinó mala fe. A Tarragona, vas dir que volies que l?Estat català resultat de la independència fos membre de la Unió Europa i això ja implica una sèrie d?assumpcions que neguen la possibilitat de ?ser el que vulguem? un cop arribem a la independència que tu proposes. Això és també una opció ideològica, una determinada tria en aquesta ?ordenació del poder?. Tens raó que no és una opció ideològica somiatruites, però m?hauràs d?admetre també que el teu projecte ja aposta, directament, per fer un Principat classista, militarista, capitalista i repressiu, tal com és el contenidor a on tu el vols posar sense consultar-ho a ningú prèviament.
No t?admeto que diguis que no sóc independentista amb arguments tan poca cosa com els que fas anar. Així, qui demana alguna cosa més que la independència ja no és independentista? Així tu no ets independentista? Entenc que no entenguis que algunes i alguns vulguem la indepèndència alhora (ni abans ni després) que un alliberament social que passa per una sèrie de fites que a la gent de desordre com tu no us agraden gens. Entenc que la vostra proposta tingui uns precedents i una actualitat que oblidin la classe a la qual jo pertanyo. Entenc que em repliquis que ja no hi ha classes… com ja no hi ha història… i com ja no hi ha vergonya. Vergonya de dir ximpleries enllaçades una rere l?altra i ser lloat com a nou croat de la causa catalaneta ?sense adjectius?. Per cert, els que et van proposar com a vocal del Consell General del Poder Judicial estan per la independència? O encara demanen ministeris a Madrid?
La independència que jo vull és de tota la nació, en una nació catalana determinada per la llengua i en la qual encara no som majoria els i les qui la volem, però ho serem. I ho serem teixint xarxes de lluites diverses i infectadores, barrejant experiències d?autogestió de les nostres vides que van més enllà de l?estat, de l?espanyol i del futur català principatí. Sí, som els pesats de sempre, Alfons, i ni assegurant-nos la independència amb el teu Cercle d?Estudis callarem. Perquè només és per a un tros i perquè la força que desencadenarà el procés vosaltres la voleu per omplir estadis on fer voleiar banderes i gent i nosaltres per millorar la vida de les persones, de totes sense excepció.
L?endemà de la independència del Principat, tu tindràs un alt càrrec en el poder judicial català ?si no ets el president de la República principatina com alguns demanen- i nosaltres continuarem sent rebels, lliures, llibertàries i ingovernables. I ho serem a Crevillent, a Manacor, a Fraga i a Salses. Som així alguns catalans i algunes catalanes. Que ja ho deia Seguí a Madrid i continua tenint raó: ?som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana no per assolir la llibertat per Catalunya, sinó per a defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català?.
Salutacions independentistes i revolucionàries. I quan vulguis, tu pagues la paella i jo hi poso el vi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vinc seguint-vos l discussió des del principi. Tots dos teniu una part del mateix objectiu. Tots dos no acabeu de respondre l’altre. Tots dos no heu "descompost" els arguments de l’altre sinó que parcialment. La part oculta de casdascú deixava obert sols veure-hi l’altre.
La meua intervenció és sols per a dir que la llibertat nacional, i d’altres Jordi i Alfons, donades les condicions actuals, sols vindrà donada per fases. I mal que em sap, vist des de VLC estant !.
¿podeu fer el favor, tots dos, d’aunar esforços i no dispersar-vos?
Cordialment a tots dos.
PS: La paella a la Vila (jueva) de Sagunt, prop del gran centre logístic que Paco Camps està creant al Camp de Morvedre on s’hi ajuntaran grans proletaris i grans empresaris. Jo vos pagaré el dinar sencer !
Doncs jo trobo molt apropiada la resposta de’n Jordi. Més que apropiada, necessària. La dificultat d’articular una discusió com aquesta en petits articles fa que els arguments, com diu el comentari anterior, no siguin del tot contundents. Però tard o d’hora ens hi trobarem i cal tenir-ho clar. I aqui comencen.
Molt bé Jordi per ser-hi, ara com des de fa temps, i parlar així cara a cara a un dels nous "nacionalistes amb autoritat". Nosaltres sempre hem estat aqui i sempre hem sapigut que volem. Els nostres plantejaments no es deuen a un "desencaix puntual", sinó a l’irrenunciable desig d’ésser lliures, amb tots els ets i uts de la paraula.
Catalunya, els PPCC, ja fa molt temps que està sota Espanya, molt, i el que es necessita no són líders ni èlits forts, es necessita una societat civil activa, conscient i mobilitzada.
Ara ens trobem que l’independentisme està de moda, i si trobem punts en comú millor. Però si ens vénen a tutel·lar, als que portem segles de combat, trobo que la millor opció és la de dir les coses pel seu nom, com fa l’autor de l’article.
i és més, el "catalanisme" no s’ha mantingut viu perquè els de dalt s’hi hagin compromès, sinó perquè els de baix no han descansat ni un dia. No és una qüestió de conveniència, d’ara si però abans no i després potser, sinó que li ho preguntin a en Josep Termes.
Estic bàsicament d’acord amb tu, Jordi. Trobo gairebé cínic pretendre que al darrere de qualsevol proposta independentista es pugui fer creure a algú que no hi ha model de societat. I que això ho digui algú com el Tena és massa gruixut. Aquest pragmatisme ens pot portar a avançar en el camí de la independència? Potser sí, i no seré jo qui li ho impedeixi. Ara, el procés cap a la independència si no es fa amb una societat organitzada i amb actituds socials col·lectives, el més fàcil, és que no vagi enlloc.
Potser sí que servirà per ajuntar esforços per fer que ERC i CiU treguin millors resultats al març, però això, que no se’ns diu, també implica un model, com el de la majoria de plataformes reunides avui per Òmnium i com els continguts de la convocatòria de la PDD per al proper dia 1: encaixos amb Espanya, excuses estatutàries i reclamacions d’inversions sense poder de decisió per saber quines volem i necessitem de veritat.
Com tu dius, si la independència arriba i la gestionen personatges com aquest, celebrarem la independència i seguirem lluitant per fer-la realitat front als interessos dels de sempre.
A aquest senyor sols li fa falta posar "abans feixista/capitalista que sotmesa", es més, ell mateix ho insinua en les seves declaracions. Segons el que he llegit, aquest senyor estaria disposat a tindre una societat feixista si amb ella arriva a la independència. no?
"Tinguí sort, ningú em delatà, però no en tingué la companya que fou
violada i torturada fins perdre la raó i suïcidar-se als 17 anys. Si
sóc ací és perquè ella no parlà"
Es curiós com una persona que escriu el que hi ha a dalt, arrivaria a la independència per damunt de qualsevol ideología. Ja sabeu: "abans … que sotmesa".
Doncs si, hi ha que lluitar per la independència dels pobles. Del nostre i de tots els altres que ho demanen, però sempre acompanyat de les lluites socials i de classe, si no de que ens severix?
Si ja és difícil d’imaginar-se una Catalunya independent, no us dic res d’uns Països Catalans independents. On és la majoria social per a aconseguir-ho?
Cada un dels països té la seva pròpia dinàmica, i, ara com ara, el País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord serien una rèmora. En canvi, una Catalunya independent sí que podria ajudar a capgirar la situació sociopolítica a la resta dels territoris.
Treballar, voluntàriament, en una organització social anti independència de Catalunya, i anti Països Catalans, es un fet definitori suficient.
Bocamolls n’hem vist ja molts.Lerroux, per exemple.
Però els fets no enganyen.
La provocació, deliberada, que va fer a Alfons López Tena va tenir resposta. Però Vostè, com "bon assalariat" provocador vol seguir buscant 5 minuts de glòria blogera.
S’equivoca. No aconseguirà res. Sabem, molta gent, molta, pels fets, el que ha fet i està fent el Sr. López Tena, i , sincerament, no hi cap cap comparació.
Catalanitzi la CGT, de debó, en estatuts i en pràctica sindical sobiranista, i quan hagi fet això, aleshores comenci a parlar.
Mentre, parli del que conegui, però no provoqui gratuïtament.
Totalment d’acord amb el teu article-resposta, Jordi. Endavant.
Avui, que fa quatre anys que ens va deixar en Martí i Pol, va d’allò més bé citar-ne alguns dels seus versos:
«Hi ha gent que ens mira
com sol mirar-se els folls. Després s’ajupen
a besar els peus d’aquells que els apallissen.»
Salut, company.
Algunes anotacions al marge.
1.- En primer lloc, som pocs i ens coneixem tots.
Mai hauria pensat que un post al blog del Jordi Martí arribaria a oïdes del López Tena, i que aquest li contestaria, i que fins i tot, pel que es veu als comentaris, amb una mica de sort hi haurà alguna paella regada amb ví i cafè (em permeto la recomanació de l’anís del mono per aigualir una mica el cafè). Probablement les divergències seguiran, però amb una mica de sort els malentesos s’aclariran i els insults es retiraran, cosa que sempre està bé.
Això té més a veure amb la demografia del país, i a les xarxes socials i comunicatives que encara crea la xarxa d’internet, massa fragmentada. I és que quanta gent llegeix Vilaweb i Racó Català sobre el total de la població que es connecta a la xarxa als territoris de parla catalana? la resposta es que molt poca, i per tant és ben normal que tot això corri d’un lloc a l’altre.
2.- En segon lloc, la ignorància que encara envolta la CGT.
En Jordi té molta raó quan afirma que a la CGT no hi ha gent que cobri per tal de "fer sindicalisme". Les persones (ben poques, que no arriben a la desena) que estan cobrant un sou de la CGT catalana fan totes tasques de suport: consergeria, administratius, portar les bases de dades, etc. Això ens dona molta més facilitat i independència, tot i que també ens resta molta capacitat d’intervenció. Amb tot, crec que tots o almenys la gran majoria dels afiliats tenen clar que preferim això tal com està.
3.- En López Tena no ho està fent bé (amb tots els respectes).
Si un munta un Cercle d’Estudis Sobiranistes amb una intenció política al darrera i fa una gira promocionant l’invent, en la meva opinió si va dir una cosa que va ser entesa d’una determinada manera, o si la va dir perquè tenia un mal dia o se li havia atravessat l’escudella, és molt millor demanar disculpes, o bé solventar el malentés que reaccionar possant a parir el contrincant amb tota la còrrua de tòpics clàssics (fent servir fins i tot expressions com la de Jihad Hispànica, que a mi particularment em va fer molta gràcia :-). El món llibertari per exemple n’està ple de tòpics sobre el món de l’estat i de la judicatura, i que sàpiga no els fem servir gaire en aquest debat. En definitiva, que la cosa es tracta de fer ponts si es pot, o com a mínim de no crear-se enemics.
Però en definitiva no ha arribat la sang al riu. No sé si m’explico. Jordi, si feu la paella ja diràs com ha anat.
Si haguèssim tingut una educació democràtica diferent, teneint en compte que en aquell moment històric l’únic canvi possible degut als interessos de les classes dirigents és el de passar d’una dictadura a una democràcia ( mireu les imatges del 23-F degudes en part per la por d’aquestes a només que guanyés el PSOE les eleccions), avuí en dia el que demanin els diferents grups socials per l’independència de Catalunya es veuria d’una altra manera. Pero no, hem crescut tots i totes amb el sentiment de competitivitat del mercat i si tú dius allò jo la faig més grossa dient lo altre per gunayar el que sigui i no et respecto com persona més bé només "democràticament". Jo no crec en estats, ni nacions, per exemple "somio amb l’utopia" de la desaparició dels calés, una de les causes més importants d’aquesta competitivitat social. I ara em vindrà algú a dir-me "somia truites"? Penso que és més utòpic i cruel voler un país de més de lo mateix o més accentuat de lo que hi ha que un país igualitari amb tots els homes i dones. Endevant Jordi!!! Visca Durruti!!!
Es tan antigua, que se han encontrado recipidntes de maas dde 5.000 años de antigüedad con la arena de dos
lugares distantes a maas de 500 kilómetros, y simbolizaban la unión de
uuna pareja cuyos novios provenían de reinos o tribus lejanas
que se unían en matrimonio e iniciaban una nueva y fecunda relación como un sollo pueblo,
mas grande, con mmayores recursos, territorios y cosechas.
No esta muy claro dde dónde proviene exactamente la ceremonia de la arena, hay quienes dicen que provienee
de las bodas Hawaaianas los cuales utilizan esta ceremonia para sellar su unión, pero también se ha descubierto que antiguamente hacían este
ritual en diferentes lugares del mundo como señal de unión entre diferentes tierras.
Lo normal es que mientras los novios están haciendo este ritual se explique
a llos invitados lo que está pasando y por qué lo están haciendo.
Normalmente se realiza después del intercambio de anillos y votos,
ya que es ell momento es que juráis vuestra lealtad y amor el uno por eel otro.