Potser el moment d’avui hauria d’estar dedicat al Nadal o alguna cosa del gènere. Se me n’ha tornat a anar cap al ZP i la seva penya.
En qualsevol cas, si ets una persona bona i treballadora, et desitjo que tinguis un bon nadal i un any 2009 digne de tu.
Dijous, 18 . 12. 2008
Del ZP, mestre triler
Un triler és un tipus d’aquells que amb tres cartes o tres gotets enganya els incauts que no saben mai on hi ha la carta que havien triat o la boleta que amaga un dels gots. Es qüestió d’habilitat, rapidesa i una cara més dura que el ferro. Diu que els trilers aquests tenen sempre un còmplice o soci que ajuda a entabanar les víctimes tot dient que el joc és molt fàcil i que el triler és un tipus honrat. Llavors, quan l’incaut fa la seva aposta, està perdut, perquè el triler és bàsicament un estafador i coneix perfectament el seu ofici. A la Moncloa tenim instal·lat un mestre triler de primera magnitud. “Donde està el financiamento? Pregunta. Quin dia el vols: el 3, el 23, o el 33? Remena els gotets, fa un parell de somriures, un parell d’amenaces i el finançament no sabem on és. El mestre triler ha tornat a enganyar els que havien apostat per qualsevol dels tres gotets. Després fa el mateix amb les rodalies, amb l’estatut, amb l’aeroport del Prat, amb la passarel·la Gaudí i amb el que li dóna la gana. Els innocents que se’l miren, no li acaben d’entendre mai el joc, però ell va fent. “Donde està la bolita?” La té el Solbes? la crisi financera? el P.P.? la sequera? la Nissan? No ho sabràs mai. I per alguna estranya raó, el triler no és vist mai com un lladre. Hi ha qui el considera alguna mena d’il·lusionista. Havíem dit que el mestre triler té sempre un ajudant. Aquest de la Moncloa en té 25 d’ajudants. Ja es veu que estem pràcticament perduts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El triler té el seu èxit perquè ha fet parada en un poble, desballestat, incult, amoral, babau, ple de nouvinguts, i a sobre els indígenenes estan barallats entre ells.Ho té fàcil, i no se’n moura d’aquest poble.
Perquè en un altre indret ja li haurien tallat els collons, i li haurien enbotit la boleta en un lloc.
A mi no m’enredeu. Lo Zapatero és un bon president. Si enlloc de llegir les xorrades que escriuen quatre il·luminats per internet, llegissiu els periodistes imparcials i ben informats de la premsa seriosa com ara el Segre, el Periódico, la Vanguardia o el País, no estarieu tan cremats ni voldrieu cap altre govern que no fos el de l’estimat Zapatero, o el benvolgut Montilla-Mas, a Catalunya.
Ojos que no ven… mamporro que te crio!
Ho descrius molt bé. Algú, referint-se a aquesta habilitat del personatge, el va anomenar “el amigo español”. Però em penso que en el cas de Catalunya encara ho té més fàcil; no li cal ni esforçar-se a fer el dribling. Aquí hi té, no un còmplice, sinó el qui fa anar els gotets en lloc seu, l’autèntic amic espanyol. I es diu Pepe Montilla