Aquesta setmana ha estat especialment plena de notícies. En destaco una que em sembla esfereïdora.
Ja em diràs si hi veus alguna solució.
Dijous 6 – 10 – 08
De les notícies
L’article d’aquesta setmana, hauria d’anar del Barak Obama i la seva victòria electoral i hauria d’explicar que, segons la Sandra Planes, politòloga que serà, si els Estats Units, tot i tenint la despesa per càpita més alta en sanitat, són el 37è país del món pel que fa a la sanitat pública ,és bàsicament perquè les asseguradores i les empreses farmacèutiques paguen les campanyes dels candidats, i per això cap d’ells no és capaç ni d’insinuar una reforma en el seu sistema de sanitat pública, perquè com ja sap tothom, excepció feta de Catalunya i alguna altra colònia, qui paga mana. I potser també hauria de dir alguna cosa sobre la capacitat infinita de mentir que té en Z.P. Crec que algú li hauria de donar algun premi. (al poble pla que encara el vota com el polític més valorat, em consta que ja li estan donant) I també hauria de comentar com és que la Fernàndez de la Vega, li ha dit al Saura, pobre, que allò que li va prometre del finançament, tampoc no cal que s’ho prengui al peu de la lletra, que ella va dir al Novembre, sí, però que això era una forma de parlar (ves que no li digui que no li va dir de quin any). Tanmateix, el que més em preocupa, amb diferència, és que dos nens puguin matar una xiqueta per un assumpte de “si vols sortir amb mi?” o “què li vas dir al tipus aquell de l’altre curs?”. I al matí següent de matar-la, se’n van anar a jugar un partit de futbol. Estic espantat. Fins on arribarà la caspa i el quillato? Es pot fer alguna cosa?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
jo, soc mare de tres fills, i puc asegurar que sols li he donat una bofetada a la meva vida al segon d’ells, ja que no crec amb la ma dura, pero te puc asegurar que la recordará tota la seva vida, amb aixó vull dir que a vegades una bofetada en el seu moment va molt pero que molt bé.
Hi ha coses que no es poden dixar pasar i per damunt de tot crec que fa falta molt més dialég de pares a fills i de fills a pares.
I per últim, tan a l’escola com a casa normalment als fills tens el deure d’ensenyar el be i el mal, per tan ells saben perfectament lo que esta bé i lo que esta malament, i conductes com aquestes indiquen que la feina d’educar al fill sobre tot al nucli familiar esta malt feta. Un besito.
Que els Estats Units es una nacio avançada ja ho sabem, pero, concretament aquì ens estem posant a l’altura a marxes forçades. Per una banda el que comentes de la nena aquesta, avans nomès ho sentiam que pasaba “allâ”, i que hi hages un president “negre” tambè es veia venir, pero aquì els hem avançat, tenim un president que tambè es veia venir. El meu Pare ja m`ho deia quant era petit, ” veus aquest que venen, algun dia ens manaran”. I ves per on¡¡¡
Es veia venir……
Tot un honor que em citis al teu article setmanal. No cal més que llegir el diari cada dia per adonar-nos que no hi ha gran cosa que rutlli com caldria. N’hi ha, però, que encara tenim l’esperança de poder arribar a canviar alguna cosa…
Realment els mitjans de comunicació només parlen de la crisi econòmica, i ignoren la crisi educativa, (des de fa anys que en veiem les conseqüències…)
No tinc cap vareta màgica però al pas que anem ens “carregarem” una generació sencera, no se pas si amb solucions com manifestar-se el dijous arreglarem gran cosa…