Unilateralment declaro en ZP com el polític més barrut que he conegut mai. Té la cara més dura que el ferro. El moment va d’una altra cosa, possiblement, però m’ha vingut bé de dir-ho.
Ja em perdonaràs.
I felicitats si et dius Maria o Assumpció o Ferragosto (hahahaha)
De les dèries
Ja se sap que cadascú té la seva dèria. Conec gent que és molt capaç d’aixecar-se a les 4 del matí per anar a buscar bolets, i camina tot el dia, per camins impossibles, a la seva caça i captura. Hi ha gent que té la sort d’estar encaparrat amb el seu equip de futbol i en té prou per mantenir-se socialment viu i amb una certa elegància. Hi ha qui està obsés amb el sexe i les seves múltiples manifestacions, i està subscrit a 4 clubs d’Internet i diu que se la passa tan bé, ara que hi ha pastilles per a tot. Hi ha qui és capaç de fer 300 quilòmetres per assaborir un plat que ha preparat no sé quin xef de no sé quin restaurant exclusiu, i els fa, i content. Hi ha individu convençut que a Catalunya empresonen i torturen la gent que parla castellà i es passa hores i hores penjat a l’ordinador participant, amb absoluta llibertat digital, en xats i fòrums d’un nivellet intel·lectual absolutament lamentable. Hi ha qui es passa mitja vida, fins i tot s’inventa baixes laborals, per entrenar, no sé si vileros o caderneres, que diu que canten divinament. Hi ha qui diu que a la Franja parlen “champurriau” i porta no sé quantes hores inventant-se la gramàtica del “champurriau” i content que està perquè sap que al final un o altre li donarà una medalla. Hi ha qui perd la salut per assemblar-se a una model brasilera o australiana. Increïble, sí, però, ja ho va dir Heidegger: “ qui no té un all té una ceba.” Cadascú a la seva bola. No sé si hi ha cap alternativa. No crec.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
oh un article entretingut rafel! suposo que aquest mes serveix per observar què fan els altres i pensar q realement hi ha gent per tot. jeje però s ben divertit! 🙂 q vagi bé el q qda d’estiu!!!