Es una breu reflexió, possiblement còmica, sobre les ganes d’anar amb el cul a l’aire que demostra tenir una part del personal. Suposo que algú es pensaria que parlaria de Catalunya i la seva situació després de negociar amb els espanyols, però no. Es una altra cosa.
La Manyana, 7 – 8 – 08
Del cul a l’aire.
Cada any, quan arriba la calor ,surten els nudistes a exhibir les seves reivindicacions. He sentit alguns defensant que anar despullat és la cosa més natural del món. Altres diuen que portar el cul a l’aire ens posa en contacte amb la natura i que és tan bo per al cos en general i per al cap en particular. Es possible. El que no entenc molt és per què volen anar al cine o al teatre de pèl a pèl, tot i que acceptaré que Strindberg o Bertolt Brecht s’entenguin millor amb la bossa escrotal alliberada de tota pressió. Em sembla una barreja de natura i cultura poc estudiada. I parlant del tema, estirat que m’estava jo a una platja exòtica i tropical, va venir una senyora fent propaganda del tema de la natura i el cul a l’aire i portava: gorra, ulleres de sol i sabatilles, anava perfectament depilada i s’havia aplicat un parell de capes de crema protectora amb una fragància com de coco i jojoba i em volia trencar el cap amb tot de cites erudites des del món clàssic fins als nostres dies. Li vaig dir que no li calia, que em sembla molt més digne dir: “anem despullats perquè ens agrada ensenyar el cul” que donar-li voltes al cap cercant arguments intel·lectuals i cites de Plató que fonamentin la idea. Pel que fa a la moral estricta és ben cert que no hi ha gran diferència entre el nudisme integral i els tangues aquells que es fan amb un fil dental i un gomet triangular, però aquest és un altre tema i ja en parlarem un altre dia. Bon estiu a qui s’ho mereixi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que represento a molts ciutadans i uns quants campistes quan dic que és bon ensenyar el cul en la mesura que hi hagi un consens general de que aquell cul/altres parts de l’anatomia/ sigui(n) dignes de veure. Hi ha un cànon natural definit per 2 paràmetres:
A) quan la gravetat sembla no existir per aquell cos. I:
B) Quan no hi ha cúmuls de greix desproporcionats i/o excessius (bastant arbitrari, ho sé, però hi ha mesuradors de greix corporal; quantificable, doncs).
Espero una discreta allau de contraposts (si la lassitud de l’agost no els desanima) dient que els cànons són plurals, em titllin de superficial per parlar només del cos, blah , blah, blah. No sabran que els superficials -llegeixi’s desinformats- són ells; hi ha unes raons biològiques per la bellesa, tan velles com la vida animal vertebrada, i que farien bé en esbrinar. Per cert, la bellesa arriba fins el moll de l’os, a pesar de l’errònia dita que circula.
En un altre ordre de coses, em deixes amb ganes de saber alguna de les cites brandides per la senyora. En recordes alguna? Més que res per cebar la bèstia dialèctica que em parasita.
Una abraçada (no et preocupis, estic contingut per un ferm banyador de doble capa)
A MI DE TOTS AQUESTS TEMES NO HEM SORPRENEN RES, JA QUE DURANT L’ANY AMB EL CUL A L’AIRE MI QUEDO MOLTES VEGADES, FA POC UN VA TANCAR PORTES I EM DEIXA A DEURE UNS 6000 EUROS. I SI TOQUEM LA POLITICA JA NO CAL NI PARLAR-NE.- I ES QUE ESTEM AMB UNA SOCIETAT QUE ET POTS QUEDAR DESPULLAT A QUALSEVOL MOMENT. PER LO TANT ULL VIU, I BONES VACANCES (OJO ¡ AMB ELS ” CARTERISTES”)