Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

17 de febrer de 2008
Sense categoria
2 comentaris

Un moment (22) Redundant en el tema de la vaga d’ensenyament.

Es l’article del dissabte de la Manyana de Lleida.
Ja em perdonaràs.

DE LA VAGA El passat dijous dia 14, dia dels enamorats, es va fer al nostre país una vaga multitudinària de mestres i professors i professores, en contra de la llei que s’ha tret de la mànega i per sorpresa, Ernest Maragall, conseller del ram. I això de multitudinària ja és molt dir, perquè segons la premsa afecta i els mitjans col·laboradors, només van ser uns quants. Una misèria, o dues. No molt més.  Ja m’ho crec. Una mica més dolorós és llegir i escoltar, repetidament, que tots els manifestants, i bona part dels qui van  fer vaga, eren: funcionaris immobilistes, corporativistes, que estan vivint de la moma o, alternativament, una quants desinformats, irreflexius, també ganduls, és clar, i manipulats pels sindicats. També s’han fet llargues consideracions sobre els problemes familiars generats per la vaga. Per acabar-ho d’adobar, el conseller del ram ens ha vingut a dir que bona part dels manifestants, no es manifestaven contra l’esborrany de la llei, sinó que la protesta arrossegava velles reivindicacions de tota la vida. Total: que no ha passat res i encara sentirem a dir que la vaga es va fer perquè el professorat  volia mostrar el seu suport al  Sr. Maragall i la seva llei. Només és qüestió de donar-li temps i tombs. I la reforma de l’Ensenyament sense fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!