Terra i llibertat
Autodeterminació - Països Catalans
Aquesta marxa farcida amb manta accions directes no violentes: ocupacions de finques dels terratinents andalusos, expropiació simbòlica d’aliments de certs supermercats, ocupacions de seus bancàries…., ha generat un increïble allau de crítiques i comentaris, la majoria en un sentit negatiu i confusionista, per la contundència de les accions…Tot i que és evident que les accions han assolit l’objectiu que perseguien: arribar a molta gent a través dels mitjans informatius.
El periodisme de l’stablishment i del sistema, acrític, mal periodisme, no per ser crítics amb aquestes accions, sinó mal periodisme per ser poc seriós quant a aprofundir en l’anàlisi de les situacions i contextos, quant a explicar el perquè d’aquesta marxa i el transfons real, i mal periodisme per divulgar mentides o veritats a mitges que construeixen una visió d’aquesta marxa que no es correspon ni amb la seriositat de llurs plantejaments, ni amb la importància d’aquesta mena d’accions, ni amb el sentit d’accions directes no violentes, com si en realitat s’estigués desitjant molt més, i fins i tot agitant, aquelles respostes violentes a la polìtica social i econòmica avui dia hegemònica a Europa, i a l’Estat Espanyol.
N’hem llegit manta desqualificacions, hem pogut escoltar i veure diversos programes de televisió, i diverses entrevistes, llegir força articles, fascinant¡¡¡ Fent una síntesi podem dir que les crítiques i les postures de, per posar l’exemple més extrem, la TV Intereconomia (fatxes, fatxes, i més fatxes, amb una pudor a mitjó suat…que t’hi cagues…), es correponen fil per randa amb articles d’opinió apareguts a diaris com l’ ARA, i fins i tot amb articles escrits per periodistes que treballen a Vilaweb, com en Pere Cardús…, és a dir i volem dir que la crítica i les postures són unànims. Uns d’una manera furibunda i brutal, i els altres, dient el mateix, però amb la suavitat i calculada contenció que carateritza els mitjans catalunyesos.
I quines són les crítiques més sonades?, no són crítiques necessàriament molt ideològiques, sinó crítiques força superficials i sense contingut real, cercant una desqualificació i sobretot deslegitimació ràpida i sense embuts. I què es diu? doncs s’insisteix en el tema del PER, és a dir, el subsidi agrari que cobren 500 mil jornalers andalusos quan no treballen en feines agrícoles. El PER és un subsidi, una mena d’atur a raó de 426€ al mes, i solament pels jornalers reconeguts com a tals i que treballen X jornades a l’any. Aquest subsidi s’instaurà als anys 80 per part del PSOE amb el suport de tots els partits del sistema, per suposat, i amb l’oposició, entre d’altres, del SOC (sindicat d’obrers del camp, que encara existeix, i que és el sindicat “mare” que ha donat pas al SAT). I es van oposar al PER perquè en realitat aquest subsidi el que pretén és no tractar a fons el problema d’Andalusia que és la reforma agrària, i la possibilitat que accedeixin a la propietat els milers i milers de jornalers andalusos, que en aquells moments eren alguns milers més que ara (recordem que centenars de milers d’aquests jornalers ja van immigrar a Catalunya als anys 50, 60 i 70 del segle XX).
I potser cal fer memòria històrica; aquesta situació és hereva directa de la colonització de la Corona Castellano-Aragonesa (Isabel y Fernando) de l’Andalusia musulmana, que es basava en un sistema de petita propietat i tributària (mai va ser feudal), i la seva substitució pels latifundis i els Grandes de España (fins l’actualitat, fil per randa, continuïtat històrica salvatge). Aquest fet mai ha estat enfrontant per cap partit polític que ha manat en aquesta España carpetovetònica. Per cert, al PSOE això li ha donat molts vots en els darrers 30 anys de governs a Andalusia, i ha pogut conrrear fantàsticament el clientelisme. Aquests Grandes de España segueixen omplint-se de doblers les butxaques, ara però amb les subvencions de la PAC (Política agrària comunitària, és a dir, la UE). Aquesta ocupació de terres per part dels terratinents i Grandes de España, ningú la denuncia ara, quan el SAT fa les marxes. Tampoc se’n parla gaire dels més de 1.600 milions d’euros que sembla ser cada any van a parar a aquesta classe social parasitària dels fons europeus de la PAC. Una classe social que mai ha invertit en un projecte econòmic seriós a Andalusia que poguès dir-se industrialització, i menys en alguna cosa que poguès anomenar-se “creació de riquesa per a tothom”, i cap govern d’Espanya ha fet res seriós per enfrontar mai aquesta problemàtica i aquest llast, i d’això se’n parla en algun article d’aquests que denuncien als “subvencionats” del SAT?
I és que hi ha més…; es diu entre aquestes crítiques, es denuncia, una cosa de gran profunditat i dimensió….que el SAT ha rebut moltes subvencions….¿Quantes subvencions han rebut el SAT? sembla que cap, o millor dit qui ha rebut subvencions finalistes de formació ha estat el SOC, concretament entre 400 i 500 mil euros enguany, per fer accions finalistes de formació, i oferir serveis diversos als treballadors/es afiliats o no al sindicat. Unes subvencions que s’han de justificar i que passen per auditories molt estrictes. Cap diner, cap subvenció per estructura, per alliberar sindicalistes. Però en definitiva, és un crim rebre subvencions? és que els mitjans de la premsa que tan critiquen les subvencions del SAT no reben subvencions públiques?, ¿que una part, encara que sigui minsa, del sou del senyor Pere Cardús (per citar-lo a ell a tall d’exemple..) no procedeix d’alguna subvenció? és un crim això?, és il.legal?
I és que les xifres són desproporcionades perquè al costat d’aquests, posem que 500 mil euros, la patronal andalusa ha rebut al llarg de l’any 2012 al voltant de 17 milions de subvencions públiques¡¡¡¡¡¡¡ ÀPALI¡¡¡¡ NANOS¡¡ QUIN FESTÍN¡¡¡
i això ningú, ningú ho esmenta, ni ho critica…., en fin….., s’oculta informació, es desinforma.
Una altra crítica, terrible crítica que es fa al SAT, és que van assaltar un supermercat i van robar menjar, ah¡¡¡ i van fer una espenta a la caixera que no volia deixar-los sortir. Terrible crim, terrible atemptat, terrible violència……Quan el que l’acció pretenia era simbolitzar que a Andalusia es passa gana, i que no es pot estar visquent tota la vida de les almoïnes de Caritas (ni de les almoïnes del PER), o com a casa nostra que “som tan solidaris”, tan¡¡¡ que fem la MARATÓ contra la pobresa, recollim quatre milionets i escaig, ho donem a les ong, i mira vés, que macos som, quan el Govern de CiU s’està carregant la PIRMI i deixant a l’estacada milers de persones i retallant el doble o el triple del que s’ha recollit en la MARATÓ, guaita que sobiranistes que són els de CiU¡¡¡¡ i quan la Caixa ha estafat milions d’euros a gent gran i pensionistes amb les inversions de futurs, veus ¡¡¡, aquests sí que són solidaris¡¡¡
A l’España carpetovetònica es tracta de deslegitimar, criminalitzar i denunciar aquesta “violència” de les accions directes no-violentes, i fins i tot equiparar-la als atemptats terroristes d’ETA, tractant de castigar amb penes de presó aquestes accions revolucionàries. A Catalunya, bé…aquí la cosa passa per construir la imatge del Sud com d’un territori ple de ganduls i gent subvencionada, i que “nosaltres” els paguem el beure i ells a sobre se’ns pixen al damunt. És un intent de construir un discurs molt semblant al de la LLiga Nord Italiana, un discurs proper al feixisme totalitari, i amb certs continguts racistes. El mal que vé del Sud…, ¿serà per això que manta independentistes catalunyesos “neocons” no volen sentir a parlar de País Valencià, les Illes, i de cap manera volen defensar els Països catalans? És el Sud que fa por, que viu de les subvencions, que no treballen mai, que guaita¡¡ a sobre diuen que són comunistes aquests del SAT¡¡¡
Les accions del SAT són meritòries i posen al damunt de la taula el que cal fer per mobilitzar i colpejar amb força els interessos de l’stablishment, són un bon exemple per a l’EI, i les forces socials que volen impulsar un canvi social, econòmic, cultural i polític. Sobretot són un bon exemple del que cal fer per revertir les mesures polítiques actuals dels governs autonòmics i central, encarant el xantatge de la UE i de les polítiques neocons de la Merkel, i aliats.
Sobretot, aquestes accions mereixen tot el nostre respecte.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sóc del parer que les accions que respecten a qui s’ha de respectar (en aquest cas, una caixera d’un supermercat), em mereixen tot el respecte. Si algú pensa que ser caixer d’un supermercat (o d’un banc) és estar aliat amb el capital neosalvatge, anem frescos!
Dono idees -amb tots els respectes- al SAT, ni que sigui per simbolitzar:
1: Fer tancar tabernes i bars. Que els homes vagin a ca seva “a ajudar” a la dona amb els crius i el menjar, i si pot ser amb la rentadora (ja no dic planxar!).
2: A la Semana Santa (o qualsevol diumenge) fer boicot d’assistència a actes organitzats per una institució que reb de l’Estat (o sigui, dels treballadors i aturats) un mínim de 13 milions d’euros al mes a fons perdut (dita institució, l’Església [aqui andalussa] catòlica romana, també té un bon grapat de diners… i clients!, però té carta blanca per part de sindicalistes i moviments alternatius varis… Tot plegat, un xic dubtós, no creieu?). Durant aquests dies, estarse’n d’anar a bars i restaurants a fartar-se de vi i menjar. El mateix pels dies de la Feria d’abril.
3: No gastar diners amb partits de futbol (encara que el partit sigui Sevilla vs. Cadiz).
4. Entrar a seu parlamentaria (i de partits polítics, i de sindicats majoritaris i associacions empresarials) i emportar-se’n maquinària d’oficina per enviar-la a països amb més necessitats que aqui.
5. Actuar de manera temperada, si més no per donar exemple als nostres fills de bon comportament i urbanitat (cosa que no tenen, molts cops, ni els polítics ni els seus servidors).
6. Confrontar la moralitat amb la inmoralitat, sense utilitzar les mateixes armes i arguments que l’opressor.
Atentament
PS: La Merkel (i el Nord) tenen poc a dir amb les retallades a l’Estat espanyol: aqui són els diferents governs (els d’ara i els anteriors) qui fan les polítiques presupuestàries, i la Merkel o la UE ni pinten qüasi bé res (a no ser que facin el paper del dolent de la pel·lícula, per treure’s les puçes de sobre els respectius governs i parlaments).