Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
20 de gener de 2006
Sense categoria
7 comentaris
Cap de setmana d’infart
Dia de justícia històrica, amb la sortida dels papers de la Generalitat republicana que estaven dipositats al Archivo General de la Guerra Civil Española, de Salamanca, com un autèntic botí de guerra. Les furgonetes del Ministeri de Cultura venen cap a Catalunya, i això té una càrrega simbòlica gens menyspreable.
El dia que la documentació expoliada per les tropes franquistes torna a casa, al Congrés dels Diputats hi ha una negociació maratoniana per tancar l’acord entre el govern estatal del PSOE i el quadripartit català sobre l’Estatut de Catalunya. El 6 de gener vaig escriure que tindríem Estatut, i ho segueixo pensant, malgrat el pessimisme (interessat) que vol projectar CiU. Trencar la negociació seria tant dur com està resultant arribar a un acord. Aquest és un camí que no té retorn, i tot i que ahir s’arribés a una entesa en matèria competencial i s’evidenciés una discrepància manifesta entre el bàndol socialista (ja sigui espanyol o català, van junts) i CiU, ERC i ICV, pel que fa a la definició de Catalunya com el que som, una nació, i en la mare dels ous, que és el finançament. Avui serà dia de molta trucada telefònica. Suposo que Artur Mas parlarà amb Rodríguez Zapatero. Entre tots dos hi ha bon “feeling”, cosa que no podem dir, a dia d’avui, que es conservi entre el president espanyol i Pasqual Maragall. El cap de setmana serà d’infart, ja que dilluns haurian de dir “caixa o faixa”. El comitè federal del PSOE de demà, dissabte, no serà l’acte en què els socialistes podran presentar l’acord, perquè tot estarà pendent del que es decideixi dilluns. Per tant, el nou ultimàtum del PSOE ha fracassat, i es postposa a dilluns. D’entrada, és un simptoma que les forces catalanes aguanten fort. No entenc com el PSC celebrarà aquest matí de divendres una executiva per donar el seu suport a l’última oferta que el PSOE presentarà dissabte, en aquesta subhasta estatutària, quan ni tan sols es deu conèixer. O la tenen amagada, o no s’entén el seguidisme del carrer Nicaragua amb els seus confederals de Ferraz.No he estat allà, a la carrera de San Jerónimo, on el president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín, ha volgut blindar els espais dels negociadors i deslliurar-los de la pressió mediàtica, però m’ho imagino segons explica el meu admirat Juan Varela.
(A la foto d’ahir, els socialistes Iceta, De Madre i Caamaño, aquest últim secretari d’Estat.)Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Volen la solidaritat de Catalunya i que comprenga Espanya i no saben compartir el concepte de nació en la Contitució espanyola i la de L’Estatut.
Si L’Estat espanyol no és vol comprendre, no se quin interès hi ha en romandre amb aquest Estat. Tot i ésser constitucional el concepte de nació a L’estatut tal i com està redactat actualment.
Un altre cop tornan a fer passar el PSOE i Espanya per damunt de Catalunya. Què esperva ERC dels paios que van acceptar la LOAPA i la LOFCA massellament?????
S`haurien de llegir els llibres d`en Ramon Tremosa sobre l`espoli fiscal. Però en el fons tant se`ls i en fot. El seu negoci és Madrid.
Són indignes de portar la C de Catalunya
Et preguntes per què els socialistes catalans van tan a remolcs dels seus "confederals".
La resposta te la va donar Quim Nadal fa uns quants anys. Ell va dir que era espanyol, que se sentia espanyol i que mai faria res que ens allunyés d’Espanya. Ja està tot dit.
Malgrat que les posicions dels seus germans espanyols li desagradin, el no estriparà les cartes perquè és espanyol, i en darrera instància està més aprop d’ells i de Zaplana que no pas dels que ens sentim catalans i prou.
Com sempre, la veritat està en les ètnies. Nadal no traïrà al grup ètnic del qual se sent integrant: els espanyols. I així tota la resta del PSC.
Tu que tens el Maresme Confiencial al teu bloc saps que ha passat?. No s’enten com un bloc tanqui per rebre mails o excesos de comentaris. No té cap sentit. Podries explicar el que saps? Si ho fan periodistes haurien de ser més valents o no?
El talant de les estissores coercitives a la llarga crea agravis futurs i divisions.
El talant alliberador crea unió i germanor.
La qualcosa vull dir que inclós una referència al dret d’autodeterminació amb el preambul li vindria be a aquest Estatut.