Els catalans portem molts anys, potser masses, intentant acollir a tothom que s?instal·la entre nosaltres. Posant la convivència per damunt dels nostres trets indentitaris. Un esforç al que comença a mancar-li el reconeixement i respecta que molts dels nouvinguts entre nosaltres han tingut envers el poble que els ha acollit. I que entre tots junts hem fet créixer.
Que els castellans s?autoafirmin dins de Catalunya no tindria res d?estrany. Però que els que tinguin que acabar autoafirmant-se siguin els propis catalans ja comença a ésser molt preocupant. L?imatge de radicalisme minoritari que es dona a l?independentisme català a Espanya i l?identificació del nacionalisme més moderat i conservador amb la dreta Espanyola que també es transmet tant dins com fora de Catalunya no fa res més que confirmar l?impecable avenç de la definitiva espanyolització de Catalunya.
L?oasi Català s?ha assecat. Comença la travessa del desert per els catalans. Dalt del Mont encara estem segurs, però l?aigua s?està acabant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!