El Mont
No és el món
AMMAT – posem llum a la M.A.T. – S’acosta la batalla final pel soterrament –
AMMAT, ” Associació de municipis MAT “, formada per 63 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.
Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s’està imposant al nostre territori.
LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D’ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.
PER AIXÒ, L’AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L’EMPRESA R.E.E. DONCS NO S’HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D’EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.
S’acosta la batalla final pel soterrament
Els alcaldes afectats per la MAT exigiran a la Generalitat que lluiti pel soterrament.
Els alcaldes afectats per la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) no han llençat la tovallola i exigiran al Govern de la Generalitat que en defensi el soterrament, tot i ser conscients de l’handicap que suposa que l’Estat n’acabi d’aprovar la declaració d’impacte ambiental que preveu una infraestructura aèria. Aquesta demanda es formularà al setembre en una reunió urgent perquè, tal com va afirmar ahir el president de l’Associació de Municipis MAT (Ammat), “al final soterrar o no és una decisió política”.
L’aprovació de la declaració d’impacte ambiental de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema -el divendres 29 de juliol- casi va coincidir en el temps amb una trobada concertada per al dilluns 1 d’agost entre l’Ammat, el Consell d’iniciatives locals per al medi ambient (Cilma) de les comarques de Girona i la Generalitat, en la qual no es va concretar res però es va acordar reunir els alcaldes al setembre.
Reunió urgent al setembre
Passat l’estiu, el director general d’Energia i Mines, Josep Canós, escoltarà les demandes dels representants polítics del territori afectat per la infraestructura elèctrica. El president de l’Ammat, l’alcalde de Crespià, Francesc Xavier Quer, va especificar que la trobada inclourà els batlles de tot el recorregut de la MAT que l’Estat vol fer aèria, de Bescanó a Santa Llogaia d’Àlguema, a més dels del ramal de Riudarenes; però també els del tram que sí se soterrarà, entre Santa Llogaia i Baixàs (en territori francès). Quer va recordar que, encara que aquí la línia passi soterrada, el territori també patirà inconvenients sobre els quals no s’ha parlat amb l’administració.
El seu president va remarcar que “l’Ammat continuem volent el soterrament com la millor opció per defensar els interessos del territori i lamentem que no hàgim tingut suport polític”, perquè -va continuar- a part de la gent afectada del territori i els alcaldes, ningú més ha defensat el soterrament, sempre s’han prioritzat els interessos de l’empresa elèctrica i s’han seguit les seves directrius tècniques”. En la seva opinió, a França les administracions superiors sí que han exercit pressió política i per aquest motiu se soterrarà la part de línia que transcorre a l’altra banda dels Pirineus. Quer va explicar que la diferència és que “el Govern francès ha escoltat i ha fet cas de les demandes dels alcaldes” i va denunciar el greuge que es cometrà entre les dues bandes de la frontera, assenyalant que “algú haurà de començar a explicar a la gent perquè un tram se soterra i els altres no”. Tant l’Ammat com el Cilma mantenen la viabilitat econòmica i tècnica de soterrar la línia elèctrica, punt sobre el qual Quer va recordar que el Ministeri d’Indústria “ens va dir clarament que tècnicament no hi havia problema per soterrar”, però -va lamentar- “els polítics s’han cregut els criteris de Red Eléctrica”.
Minimitzar l’impacte aeri
L’Ammat preveu la possibilitat que les seves reivindicacions acabin fracassant i la línia sigui definitivament aèria. En aquest cas, el seu president va avançar que “buscarem la complicitat política perquè els impactes es minimitzin” i va advertir que el recorregut gironí de la MAT presentarà un tram problemàtic, sobretot quan travessi el Ter i afecti masies i nuclis aïllats. La presentació d’al·legacions haurà d’esperar a la publicació del projecte executiu, un document que, en teoria, ha de seguir les directrius de la declaració d’impacte ambiental aprovada pel Ministeri de Medi Ambient i que dibuixa un traçat aeri. Llavors, Francesc Xavier Quer va apuntar que caldrà veure com reacciona la gent del territori.
Els alcaldes afectats per la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) no han llençat la tovallola i exigiran al Govern de la Generalitat que en defensi el soterrament, tot i ser conscients de l’handicap que suposa que l’Estat n’acabi d’aprovar la declaració d’impacte ambiental que preveu una infraestructura aèria. Aquesta demanda es formularà al setembre en una reunió urgent perquè, tal com va afirmar ahir el president de l’Associació de Municipis MAT (Ammat), “al final soterrar o no és una decisió política”.
L’aprovació de la declaració d’impacte ambiental de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema -el divendres 29 de juliol- casi va coincidir en el temps amb una trobada concertada per al dilluns 1 d’agost entre l’Ammat, el Consell d’iniciatives locals per al medi ambient (Cilma) de les comarques de Girona i la Generalitat, en la qual no es va concretar res però es va acordar reunir els alcaldes al setembre.
Passat l’estiu, el director general d’Energia i Mines, Josep Canós, escoltarà les demandes dels representants polítics del territori afectat per la infraestructura elèctrica. El president de l’Ammat, l’alcalde de Crespià, Francesc Xavier Quer, va especificar que la trobada inclourà els batlles de tot el recorregut de la MAT que l’Estat vol fer aèria, de Bescanó a Santa Llogaia d’Àlguema, a més dels del ramal de Riudarenes; però també els del tram que sí se soterrarà, entre Santa Llogaia i Baixàs (en territori francès). Quer va recordar que, encara que aquí la línia passi soterrada, el territori també patirà inconvenients sobre els quals no s’ha parlat amb l’administració.
El seu president va remarcar que “l’Ammat continuem volent el soterrament com la millor opció per defensar els interessos del territori i lamentem que no hàgim tingut suport polític”, perquè -va continuar- a part de la gent afectada del territori i els alcaldes, ningú més ha defensat el soterrament, sempre s’han prioritzat els interessos de l’empresa elèctrica i s’han seguit les seves directrius tècniques”. En la seva opinió, a França les administracions superiors sí que han exercit pressió política i per aquest motiu se soterrarà la part de línia que transcorre a l’altra banda dels Pirineus. Quer va explicar que la diferència és que “el Govern francès ha escoltat i ha fet cas de les demandes dels alcaldes” i va denunciar el greuge que es cometrà entre les dues bandes de la frontera, assenyalant que “algú haurà de començar a explicar a la gent perquè un tram se soterra i els altres no”. Tant l’Ammat com el Cilma mantenen la viabilitat econòmica i tècnica de soterrar la línia elèctrica, punt sobre el qual Quer va recordar que el Ministeri d’Indústria “ens va dir clarament que tècnicament no hi havia problema per soterrar”, però -va lamentar- “els polítics s’han cregut els criteris de Red Eléctrica”.
L’Ammat preveu la possibilitat que les seves reivindicacions acabin fracassant i la línia sigui definitivament aèria. En aquest cas, el seu president va avançar que “buscarem la complicitat política perquè els impactes es minimitzin” i va advertir que el recorregut gironí de la MAT presentarà un tram problemàtic, sobretot quan travessi el Ter i afecti masies i nuclis aïllats. La presentació d’al·legacions haurà d’esperar a la publicació del projecte executiu, un document que, en teoria, ha de seguir les directrius de la declaració d’impacte ambiental aprovada pel Ministeri de Medi Ambient i que dibuixa un traçat aeri. Llavors, Francesc Xavier Quer va apuntar que caldrà veure com reacciona la gent del territori.
“Diari de Girona” – 10/08/2011
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!