El Mont

PER AIXÒ, L’AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L’EMPRESA R.E.E. DONCS NO S’HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D’EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.

Amb el que està passant des de fa temps, alguns encara tenen la barra d’anar als consells d’empreses amb salaris “normals”, “dietes” mòdiques, cotxes oficials, etc., i no només d’una sola empresa, sinó que en poden compatibilitzar a diverses empreses.I, encara que no hagin passat dos anys de quan estaven en un alt càrrec públic, tant els fa. Aquí, no passa res. Noms i cognoms en una llista infinita, de tots els colors, de partits i sindicats, fent la viu-viu, ajuda per ací i jo ho faig allà. Exemples, des d’Aznar a Endesa, David Mainé (cap de la campanya) també a Endesa, i l’aterratge d’Elena Salgado; fins a Felipe González a Enagas, un exministre socialista president de REE (Atienza), promotora del negoci de la MAT, amb un sou de 700.000 euros l’any –una empresa que guanya mes d’un milió d’euros nets al dia–, etc. I no parlem dels consells de bancs i caixes, salaris, plans de pensions, etc. No tenen vergonya.

I, a pagar sempre la classe mitjana, que pot tenir un sou amb nòmina. “Retallem més, que cal cobrir el desfalc dels banquers” (pobrets), causants de la crisi amb les seves especulacions mercantils –quines casualitats de la vida!, en Monti a Itàlia, l’altre a Grècia, a la CE, tots del Banc Goldman Sachs, i ministres ací, de l’altre banc americà… abans en un costat i ara a l’altre; tot queda a casa–, i els partits, súbdits de l’economia, a retallar sous de la classe treballadora… Fins quan aguantarem això? Una cosa es estar indignat, i una altra, indiferent. A molta gent la veig acovardida, amb por, egoista i tancada en el seu cercle. Quan no hi hagi res per menjar per a molta gent, i hagi d’anar al carrer sense poder mantenir el mínim estatus social… sense una digna sanitat pública, una escola i una universitat correctes, veurem si també restarem indiferents? Només és qüestió de poc temps…no hi haurà Felips que ho aturin.

Núria Fernández.
El Puntavui