No conec ningú disposat a tal sacrifici. Segurament si es tractes de morir per Espanya, en trobaríem forces més. Quant un País no te ningú disposat a vessar la seva sang per ell, aquest País es mort.
El fet de donar la vida per Catalunya tampoc es que hagi servit de gaire, si atenem la situació actual. Però almenys hem arribat fins aquí. Es a partir d?ara, quant els pocs referents de la lluita patriòtica van desapareixen de l?imaginari col·lectiu, que cal reflexionar sobre el futur. Del futur com a poble sobirà. I si aquest futur es possible només amb l?ús de la raó.
Evidentment l?actual classe política així ho creu, però no acaba de sortirsen. També es cert que els altres estan disposats a fer servir quelcom més que la raó per tal d?evitar que el patriotisme català arribi allà on vol anar.
Es clar doncs que com a poble tenim un problema. I la solució al mateix , segurament no es gens racional. Si es que es vol o es pot solucionar.
La raó de la irracionalitat per aconseguir la independència. Així dit pot espantar. Però si Catalunya vol aconseguir tenir un Estat propi pel camí de la raó, tal com està caminant en l?actualitat es molt difícil per no dir impossible, que algun dia aconsegueixi aquest objectiu.
Està molt clar que amb l?ús de la raó, Catalunya mai tindrà un Estat propi. També es cert que ni tan sols no està clar que els seus ciutadans el desitgin de forma majoritària.
Així només queda una possibilitat d?aconseguir tenir un Estat propi. La irracionalitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ens calen herois i no màrtirs!
"Un martir vol morir pel seu país mentre un heroi s’estima més viure per ell."
En tot cas estic segur que Catalunya compta amb alguns ciutadans disposats al màxim sacrifici si fos útil i necessàri.
Salut!
Marc Arza Nolla
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com