La Plataforma per la Llengua fa les següents
valoracions amb motiu de la recent aprovació de la Llei del Cinema i del
Codi del Consum. Malgrat la greu sentència del Tribunal Constitucional
retallant els drets lingüístics dels catalans, aquestes lleis aprovades
pel Parlament de Catalunya són importants per avançar vers la igualtat
de drets dels ciutadans catalans i disposar d’un marc jurídic propi.
Llei de cinema de Catalunya
En relació a
la Llei de cinema volem manifestar les següents consideracions:
- Primerament,
volem recordar l’Estudi sobre les pràctiques i legislacions
entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i
Catalunya elaborat per la Plataforma
per la Llengua, en el que s’analitza la situació lingüística al cinema
en països com Quebec, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Suïssa,
Dinamarca i Bèlgica, que tenen llengües comparables a la nostra. El
treball mostra com, de totes aquestes llengües, el
català és l’única llengua pròpia i oficial que no gaudeix d’un ús
generalitzat en les pel·lícules doblades o subtitulades al cinema.
I això, paradoxalment, quan en una comparativa de la recaptació de
cinema per habitant a Europa (amb dades del 2004), Catalunya ocupa el
segon lloc després d’Irlanda. I quan, tot i projectar-se sovint en
horaris i sales menys competitives, l’any 2007 la mitjana d’espectadors a
cada sessió de cinema en català ja va ser més alta que per a la sessió
en castellà. Trobareu l’estudi a: www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/59.
- En
segon lloc, la Plataforma per la Llengua ha endegat fa setmanes la
campanya “Volem crispetes”, que reclama que es garanteixin els drets de
tots els espectadors al cinema, i que el cinema en català estigui en
igualtat de condicions respecte a l’oferta de cinema en llengua
castellana. Trobareu la informació complerta de la campanya al web http://www.volemcrispetes.cat/.
Per
tot això:
- Valorem positivament la Llei,
ja que pretén garantir
els drets lingüístics
sobre el mercat cinematogràfic en la línia dels
estats democràtics europeus.
- Demanem que Llei
desenvolupi les mesures i els reglaments que assegurin l’exhibició de
còpies doblades i subtitulades en català a totes les sales de Catalunya i
a les hores de màxima assistència al cinema, la presència del
català en les pistes dels DVD i en el cinema que es vendrà en un futur
per Internet.
Codi de Consum:
Pel que
fa al Codi de Consum, la Plataforma per la Llengua també vol expressar
el següent posicionament:
-
Amb la nova Llei, les empreses
tindran un termini entre 6 mesos i un any per tal que les informacions
bàsiques obligatòries dels productes estiguin també en català. Així
s’especifica a l’article 128.1 sobre drets lingüístics de les persones
consumidores.
-
Per primer cop, aquest dret passa a
ésser una obligació per part de les empreses, com s’esmenta a l’article
211.5. Això vol dir que a febrer del 2011 les grans empreses
de refrescos, iogurts, medicaments, joguines o electrodomèstics que
encara no etiquetin en català hauran d’haver canviat
l’etiquetatge i les instruccions dels productes per tal d’adaptar-los a
la nova normativa.
-
Tot i això,
en
aquest moment hi ha 192 lleis de l’Estat (analitzades per la
Plataforma per la Llengua a juny del 2010)
que obliguen
l’etiquetatge, les instruccions i les garanties dels productes en
castellà de pràcticament tots els productes que es distribueixen a
Catalunya, amb, naturalment, un règim sancionador (vegeu
www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/985). Entre aquestes lleis
hi ha el Reial Decret legislatiu 1/2007 de Defensa dels consumidors i
usuaris. Aquestes lleis, juntament amb els centenars de legislacions que
imposen el castellà en molts altres àmbits, suposen que,
aproximadament, per cada llei que el Govern català fa per afavorir el
català a Catalunya, el Govern espanyol en faci 50 que afavoreixen el
castellà en aquest mateix territori. Així mateix, el 99% de les multes
lingüístiques a Catalunya encara són per no emprar la llengua castellana
(vegeu-ho en el següent enllaç:
www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/930).
-
D’altra banda l’article 128 inclou el dret de rebre
en català les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la
documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit,
les factures i els altres documents que hi facin referència o que se’n
desprenguin, així com els contractes d’adhesió, els contractes amb
clàusules-tipus, els contractes normats, les condicions generals i la
documentació que hi faci referència o que es desprengui de la
realització d’algun dels contractes esmentats. Les persones consumidores
també tenen el dret de ser ateses oralment i per escrit en la llengua
oficial que escullin.