Ens queda molt camí
Sóc de les que creuen que cal tenir una
actitud positiva i optimista en totes les coses que ens afecten, tant personalment
com col·lectivament. Per això considero que el secretari de Política
Lingüística, senyor Bernat Joan, va fer molt bé destacant els elements positius
de l’estudi sobre els usos lingüístics dels joves, encarregat pel Govern de la
Generalitat a la Universitat Oberta de Catalunya. Aquest estudi, que combina
dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de l’any 2003 amb l’Enquesta de la joventut 2002-2007, es
va presentar el passat mes de maig i es va fer a joves d’entre 15 i 34 anys.
Algunes de les conclusions indiquen,
segons el senyor Bernat Joan, que els joves són pragmàtics i perceben la
llengua catalana com una eina d’oportunitats, però no la consideren imprescindible
per comunicar-se en el seu cercle d’amistats. També va afirmar que la
hibridació i la barreja lingüística, en contra del que sovint es diu, tendeix a
afavorir l’ús social del català. Una altra dada a tenir en compte és que d’una
situació de partida en què el castellà té més pes, especialment entre els méspetits,
es tendeix cap a una certa adopció del català quan el jove entra en contacte
amb el món educatiu i amb el món laboral.
Estic d’acord amb el Secretari de
Política Lingüística que són tres conclusions positives, però caldria
matisar-les. És greu que els joves triïn majoritàriament el castellà per
comunicar-se amb els seus amics, perquè és quan utilitzen la llengua de manera
més natural i amb més emotivitat. Caldria
estudiar quins són aquests components emocionals que juguen a favor del
castellà per afavorir el canvi.
En segon lloc caldria posar-nos d’acord
amb què entenem per hibridació:
l’ús indistint de les dues llengües? El
canvi de llengua segons la situació comunicativa i el context?
El canvi de llengua segons els
interlocutors? La barreja de mots entre català i castellà? La utilització de
paraules en castellà quan es desconeixen les corresponents en català?
La hibridació és un fenomen complex que
es produeix quan hi ha dues llengües en contacte. I quan això passa la
sociolingüística ha demostrat que sempre guanya la llengua més útil i la més útil és el castellà. Per tant
siguem optimistes, però vigilem de no pecar d’ingenus.
I respecte al fet que es tendeix a usar
més el català quan el jove entra en contacte amb el món educatiu i
laboral, també caldria explicar
que dins del món educatiu hi ha notables diferències entre primària i
secundària. Per raons que no vénen al cas i que podrien ser motiu d’un altre
article, a primària s’usa molt més el català que no pas a secundària; en
aquesta etapa educativa hi ha un notable retrocés de l’ús del català,
corroborat per tot el professorat que hi treballa. Després és cert que es
produeix una certa recuperació quan els joves s’incorporen al món laboral, però
això és quan han passat de molt
l’adolescència.
Per tant siguem optimistes, però amb
mesura, tinguem esperança, però continuem treballant perquè falta molt per
arribar i el camí és llarg.
Carme Forcadell
Plataforma per la
Llengua
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!