VV.AA.Planeta DeAgostini El primer que em sorprèn d’aquesta edició, que segueix els paràmetres de l’original de Dark Horse, és el luxe de la mateixa. El plantejament és una edició integral i gairebé facsímil (estranyament inclou fins i tot publicitat de l’època) que permetrà els col·leccionistes i fans d’aquesta mítica revista tenir-la tota ben editada i
Jiro TaniguchiPonent Món Un àlbum deliciós, tal i com calia esperar del mestre Taniguchi, que conté una narració més o menys autobiogràfica viscuda pel seu alter ego Hamaguchi. En aquesta, ens explica una doble història d’amor, cap a l’ofici de mangaka i del purament sentimental. La història, amb els seus girs, anècdotes, personatges i aquell
Bill WillinghamPaul GuilamPlaneta DeAgostini Ja ho he dit en altres moments parlant de Fábulas i ho torne a repetir: Bill Willingham és el Neil Gaiman d’aquests dies. Evidentment no estem parlant d’autors semblants doncs el temps tampoc ho són però, sí que comparteixen certs valors. Ambdós han estat capaços de crear universos propis, estils personals,
Sí, és cert, un títol de post un pèl massa críptic pels desconeixedors de GNU/Linux. El cas és que en la meua cerca inesgotable per trobar una distribució potent, lleugera i en català pel meu vell portàtil de 256Mb de RAM (el qual gaste per feines de desgast tipus p2p) he fet una xicoteta troballa.
WinshlussLa Cúpula Les interpretacions satíriques dels contes clàssics, sovint plenes d’humor negre i fins i tot amb tocs eròtics, no són cap novetat. Tot i així, Winshluss aconsegueix fer un exercici tan brillant i ben executat (gairebé com un bon exercici de malabars de circ) que fa goig tornar a revisitar la vella idea que
Sembla que l’última de James Cameron està fent córrer rius de tinta a la xarxa. Jo, que per fi la vaig veure, he de dir que la trobe d’allò més recomanable tot i que no em va arribar a entusiasmar. Potser serà que em faig gran, que he vist ja unes quantes pel·lícules seues o
Avui estic content. Per fi tinc a les meves mans el número de gener de Le Monde Diplomatique en español on em publiquen un article: “Novela gráfica en el corazón de los conflictos“. Sí, amics, això és el que jo anomene una pica friqui en Flandes! És un text divulgatiu on faig un breu repàs
Antonio Altarriba, KimEdicions de PonentM’ho venien advertint però no m’ho volia creure: “El arte de volar” és el “Maus” de la historieta feta en espanyol. És un bon titular, no hi ha dubte, i una temptació massa gran no entrar a comparar aquestes dues obres tot i que, com és sabut, les comparacions són odioses.
Frantz DuchazeauPonent Món Aquesta novel·la gràfica narra la biografia d’un personatge fictici que ben bé podria haver estat real. Es tracta de les vivències d’un negre als EUA dels anys trenta que es deixa endur i ho abandona tot, familia inclosa, pel somni d’arribar a ser un gran músic de blues. De fet la història
Aquest butlletí té l’objectiu de potenciar la tasca de difusió del còmic en la nostra llengua que fem al web de ComiCat amb un recull trimestral d’informació, novetats, articles i ressenyes sobre còmic en català que pot ser especialment útil per biblioteques i centres socials, culturals i educatius. Per això mateix, us animem a llegir-lo,
Dr. Slump (Ultimate Edition) #1Akira ToriyamaPlaneta DeAgostini Realment fa falta presentar aquest manga? Personalment he de dir que ja era fan de la sèrie d’animació quan la veia de menut a TV3 (al País Valencià llavors no hi havia la censura que hi ha ara, i fins els més blavers la veien). Després, ja de
SethDrawn & Quarterly La vida pot estar molt bé, tant si et rendeixes com si no ho fas. I si la teva vida no és tan interessant com per anar emplenat pàgines i més pàgines d’històries autobiogràfiques, no és mala elecció començar a fer falses biografies. Alguna cosa així degué pensar Seth quan, després de
Robert CrumbLa Cúpula He de confessar que estava desconcertat per la lectura d’aquesta voluminosa novel·la gràfica (el terme està un poc donat de si, efectivament). Com que sóc un ateu redomat, aquestes foteses de l’herència cultural, de l’imaginari col·lectiu i dels propis origens de la narrativa occidental he de reconèixer que sempre les he mirat
Aquesta gent d’Ubuntu treu una versió cada sis mesos així que tampoc és qüestió d’obsessionar-se per estar a l’última, i menys tenint en compte que segueixen donant servei per les versions antigues. De fet tinc l’Ubuntu 8.04 LTS en un ordinador més potent i encara no tinc cap queixa. En canvi, pel portàtil antic, aquests
Darrerament he descobert una cosa que, llegint el llibre de Ray Bradbury El zen en el arte de escribir vaig pensar que era una llàstima no poder-ne gaudir a casa nostra. Efectivament, parle de les revistes literàries. I quan dic revista, vull dir de fet un recull de relats breus que formalment s’assembla més a