Per Tutatis!

Jiro Taniguchi, Yoshiharu Imaizumi
Ponent Món

Ja no sé com parlar bé
del senyor Jiro Taniguichi, em pense que he esgotat tots els
qualificatius. Per mi no hi ha dubte que és un mestre genial,
una garantia de qualitat, un segur a tot risc. I en aquest primer
volum de Seton ho torna a
demostrar amb escreix. Segons indiquen els crèdits, sembla que
el guió és de Yoshiharu Imaizumi, a qui no tinc el gust
de conèixer però que sembla que tan sols haja fet
l’esquema. No ho sé, en tot cas sembla una història
feta a la mida de Taniguchi i desenvolupada al seu gust. Deixa de
banda de nou els seus tòpics sobre la memòria i
s’endinsa en una trama que podríem denominar d’intimisme
ecologista. Així, el relat empra una estructura de caire més
clàssic, amb dosis d’acció però sense renunciar
mai a la reflexió, per conformar una història de gran
intensitat que pot interpretar-se com a paràbola.

Es tracta d’un
caçador que lluita contra un llop astut i cruel que habita a
l’oest nord-americà, bo i sabent en el fons que ell és
el dolent, l’invasor. Les possibilitats d’aquest plantejament, si
coneixeu Taniguichi, sospitareu que són infinites. Des de les
meravelloses escenes amb animals fins la tensió dramàtica
que enfronta bèstia i humà. Per suposat, de nou
Taniguchi ens dona una lliçó mestra del que és
narrar amb imatges aprofitant els recursos del còmic i fent
gala d’una expressivitat del dibuix i d’un aspecte gràfic en
general absolutament espectacular. Si penseu que exagere només
cal que llegiu, per exemple, la pàgina 112 i 113 quan Lobo
descobreix els fets sobre la
seva companya Blanca. Si això no és
mestria que baixe Tezuka i ho jutge.

Bé, aquest
còmic seria digne d’una anàlisi més exhaustiva,
però en tot cas si voldria comentar un parell de coses més.
En primer lloc, que tot i ser el primer volum d’una sèrie (em
pense que al Japó van pel tercer), la història que s’hi
presenta és conclou al mateix. En segon lloc, aclarir que si
bé en cap cas estem davant una història del salvatge
oest (la flaire del qual se li escapa, tot s’ha de dir) és
un manga tan entretingut com una bona pel·lícula de
vaquers de John Ford.

Per tant, estimats
lectors, no tinc més remei que recomanar a tothom la lectura
d’aquesta obra. És una gran història i és, a
més, un còmic absolutament genial. Taniguchi de nou ho
ha fet. I per cert, de nou també cal felicitar Ponent Mon per
la seva edició.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!