Per Tutatis!

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

Jiro
Taniguchi, Yoshiharu Imaizumi
Ponent Món

Nou
lliurament d’aquesta sèrie, i nova fita del manga de qualitat
per adults. Taniguchi, de nou, es mostra infal·lible. Després
de dos primers volums que contaven històries on l’acció
semblava apoderar-se del relat, en aquest tercer es reprèn més
l’aire reflexiu i intimista que, d’altra banda, sempre havia estat
present. Així, si al primer volum veiem un Seton adult i al
segon un de ben jove, en aquest tercer trobem just el pas d’un a
l’altre. El pas de l’adolescència a l’edat adulta s’explica
també com el canvi de la seva vida d’estudiant a Londres per
una altra de ben diferent a les muntanyes del Canadà. Arribar
al nou món després de quasi ofegar-se a la ciutat
marcarà el seu coneixement propi i sabrà per fi qui és
en la vida i què vol fer. Això és, descobrir la
natura, estimar-la i donar-la a conèixer, esdevenir per tant
un naturalista viatger. En la seva transformació intervindran
diversos personatges impagables com la companya d’estudis, l’indígena
americà o el propi Sandhill Stag (un cérvol majestuós).

És
potser una història tan vella com el món però,
com podreu suposar si heu llegit res del mestre Taniguchi, està
contada amb tal sensibilitat i profunditat literària que hom
encara es sorprèn gaudint-la de nou. I val a dir que el mateix
ocorre amb la qualitat dels dibuixos i la narració gràfica,
que no per més conegudes deixen de ser admirables. De fet tot
el còmic desprèn una certa flaire d’estima pels
personatges i el propi mitjà que resulta contagiosa. Una
anàlisi exhaustiva dels recursos emprats de seguida ens
explicarà el perquè. En tot cas, ens trobem davant un
còmic que conté veritats i es recolza en valors, i això
com a lector sempre t’acaba calant.

Comptat
i debatut, no puc més que recomanar de nou aquesta sèrie,
que val el seu pes en or, mentre renove la meva admiració més
sincera pels autors. Si heu llegit els dos primers lliuraments
agraireu aquest tercer que aporta gran coherència (i un
respir) al conjunt. I sinó, tant hi fa, doncs els volums són
autoconclusius i podeu llegir aquest per separat (però alerta,
us farà venir ganes de més!).

[Llegiu la ressenya a Coses de l’Utrescu]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!