Per Tutatis!

Reinhard Kleist
Planeta DeAgostini.

Johnny Cash, el cantant de country
més popular de tots els temps. Tot un rebel, un ídol
per a fans de totes les generacions que va acabar convertit en
llegenda. Per fi en les nostres mans la captivadora i fascinant
novel·la gràfica de Reinhard Kleist, que ens oferix un
passeig per la vida de l’interpret de Man
in Black, des de les seves sessions nocturnes amb Elvis al
concert de la presó de Folsom, passant pels alts i baixos de
la seva complexa personalitat i el seu renaixement musical de la mà
del productor Rick Rubin. Un llibre espectacular que recupera el mite
irrepetible de Johnny Cash i de les cançons que van marcar una
època.

Bé, per
començar he de dir que un servidor coneixia a Johny Cash per
això que se’n diu cultura general i poc més.
Possiblement si ets un fan del cantant t’interessarà aquest
còmic només pel fet que es tracta d’una mena de
biografia seva. Però si del que ets fan és de les
novel·les gràfiques, llavors pots continuar llegint,
que ara parlaré per gent com tu. I val a dir que ho faré
molt favorablement, doncs la concepció que té l’autor
del que és una novel·la gràfica m’ha convençut
del tot.

El guió es centra en episodis significatius de la
vida de Johny Cash en tant que llegenda però sense perdre mai
de vista el rigor documental. En aquest sentit, el punt de vista
correspon a un pres de la presó de Folsom que diu haver
recollit tota la seva vida a la premsa. Sense arribar a ser un
narrador, aquest marca el to de la història, el qual tracta de
reconstruir un personatge mític, definitivament humà
però amb un do diví. Al final la coherència de
la història és potser el punt més fluix, però
és el que tenen les biografies, que la vida no té massa
sentit.

En qualsevol cas,
no hi ha dubte que és en l’apartat visual con aquesta novel·la
gràfica sorprèn molt gratament. Kleist és capaç
de transmetre gran quantitat d’emocions i d’explicar fets complexos
només amb el seu dibuix i la seva tècnica narrativa.
Senzillament genial m’han semblat els interludis on il·lustra
les cançons (també narratives) del protagonista, així
com aquells de més poètics amb les seves visions i
paranoies. Impagable, per exemple, la manera com explica el seu pas
per la clínica de desintoxicació en només dues
pàgines.

De la mateixa manera, també em sembla
destriable el fet d’incloure la música al llarg de tota l’obra
com una mena d’atmosfera de carie quasi espiritual per mitjà
dels globus i un estudiat dinamisme del traç. En fi, que si us
agrada gaudir dels recursos del còmic, passareu una bona
estona llegint aquest.

En conclusió,
una novel·la gràfica notable que paga la pena llegir
tant si t’interessa Johny Cash com si no.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!