Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Renaud Dillies
Ponent Món
Empunyant la seva trompeta, ?Little
Rice Duck? s’ha llaurat una gran reputació al Westwood. Una
nota de color en els bars? Ambients carregats de fum, Tequila
Sunrise, Jazz? i suor? En l’escenari, una única ombra:
Betty? Un caràcter de categoria regat amb champagne a més
de 50$ l’ampolla!!! ?Little Rice? hagués preferit
mantenir-la al marge? A l’ampolla també?
L’apartat gràfic
d’aquest àlbum crida bastant l’atenció i és
certament atractiu. Es tracta d’una interessant mescla dels funny
animals amb l’ambient de les històries de gènere
negre amb fons de jazz. El disseny de pàgina, senzill però
ben executat, permet l’autor jugar amb la plasticitat del dibuix, les
deformacions del punt de vista i el contrast entre l’aspecte dels
personatges i els seus actes.
La llàstima
és que el guió, per la seva banda, no està a
l’altura de les circumstàncies. La història sona a
sabuda i el seu desenvolupament, que val a dir fa intents de gir
interessants, no acaba d’arrodonir-la. Potser és que ja hem
llegit massa vegades la tràgica història de
l’instrumentista de jazz. En qualsevol cas, resulta entretingut de
llegir, si més no per contemplar la poesia visual que es gasta
l’autor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!