Diletant i dissonant

No aplaudiré el cop d’estat que ha fet l’exèrcit d’Hondures, encara que sigui amb la connivència de totes les institucions del país. No justifico sinó que condemno que s’hagi derrocat i expulsat el president elegit democràticament. Que intentés carregar-se la Constitució per a perpetuar-se en el poder i posar Hondures sota les directrius bolivarianes de Chávez no és excusa suficient per a haver-lo deposat d’aquesta manera. Ni tampoc deu ser bo que el congrés de diputats l’hagi destituït per unanimitat a posteriori ni perdonable que l’hagi succeït qui preveu la Constitució i que es mantinguin les eleccions presidencials en la data prevista (gener 2010).

Feta la declaració de principis contrària, vull afegir que trobo indigna la reacció mundial. Com pot haver-hi tanta unanimitat i tanta duresa de cop i volta? Entenc que tots els altres protodictadors li facin costat, però com és que les democràcies occidentals i els organismes internacionals han actuat amb aquesta inusitada contundència i rapidesa?  Com és que tots aquells que condemnen l’embargament comercial de Cuba admeten ara el d’Hondures? Com és tots aquells que afirmen que els règims polítics no haurien de condicionar l’ajuda internacional perquè això perjudica la gent ara accepten que es tallin totes les fonts de finançament ja compromeses?

Trobo que només hi ha una explicació: hem convertit Hondures en el boc expiatori de la nostra mala consciència. És un país petit i misèrrim, sense capacitat per a inquietar ningú i abandonat a la seva sort. Que fàcil que és fer-nos els demòcrates immaculats amb ell! Així expiem la nostra tebiesa davant el frau electoral de l’Iran, la nostra exigència a Israel que dialogui amb Hamàs malgrat el cop d’estat que va efectuar a Gaza, la nostra resignació a l’annexió de dues repúbliques caucàsiques per Rússia tot i que eren administrativament georgianes, la nostra escenificació innòcua d’adhesió personal al Dalai Lama però d’acceptació de l’ocupació del Tibet per la Xina, el silenci complaent davant un cop d’estat anàleg a Tailàndia fa uns mesos…

Tots aquests actors tenen un rol més crucial a la geopolítica mundial que la diminuta Hondures. Posar-se ferms davant ells pot tenir conseqüències. Fer-ho davant Hondures, no. Què és el que pot passar en aquest cas? Que els hondurenys quedin aïllats del món en la seva misèria o que torni Zelaya i segueixi el seu camí cap a l’autocràcia “democràtica”. Res de transcendent. Per això, aquest lamentable episodi ens dóna l’oportunitat de netejar la nostra consciència i, per una vegada i sense que serveixi de precedent, fer-nos els homenassos i defensar la democràcia al món amb tot rigor i sense cap concessió.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!