Diletant i dissonant

En un servei públic, hi ha alguna cosa pitjor que no donar informació? Sí, donar mala informació. I això sembla que és la moda actual del gremi del transport.

Moltes estacions de metro de Barcelona tenen uns plafons amb el temps que falta per a l’arribada del següent comboi. En ocasions, el cronòmetre fa trampa. Va descomptant segons i, de cop i volta, discretament, n’hi suma una vintena i torna a reiniciar el compte enrera. Una vegada vaig fixar-m’hi i vaig comprovar que el metro que esperava va trigar set minuts i mig, però, al plafó lluminós, el temps “que faltava” mai no superar els tres.

Dimecres passat em trobava a l’estació de Saragossa-Delicias per a agafar un AVE cap a Barcelona. Els plafons anunciaven un retard de 20 minuts. Quan ens acostàvem a l’hora, va saltar a 50 (respecte de l’hora oficial de pas). Quan érem prop del nou termini, va passar a 65 minuts i així anar fent. En qualsevol cas, el temps passava i el temps “que faltava” per a sortir mai no superava els 45 minuts. Mentre feien aquest joc, una veu avisava pels altaveus que la circulació estava tallada “momentáneamente”. He consultat el diccionari de la Real Academia per si jo estava confós i he pogut verificar que significa el que m’imaginava: “por muy breve tiempo”. Fora de l’estació, tothom sabia que l’AVE estava fora de servei indefinidament.

Per què ho fan això? Per què ens enreden mitjançant una presumpta voluntat informativa? Es pensen que no sabríem encaixar la notícia que hi ha un incendi forestal i que no se sap quan es podrà restituir el servei per la naturalesa imprevisible d’aquests incendis?

No fa pas gaire, vaig tenir una experiència semblant a l’aeroport del Prat amb un avió de Vueling. Va patir 4 hores de retard, però no van notificar-ho fins que ja s’havia superat l’hora de sortida. De cop i volta, el plafó de la porta d’embarcament va apagar-se, sense més. Fou a través dels monitors generals que vam saber que el nostre vol duia un retard considerable –i que va anar ampliant-se progressivament. És que ningú no va adonar-se fins l’hora de la sortida que aquell avió no hi era, que encara havia de sortir de París, que era d’on venia?

Ho repeteixo: és molt pitjor donar mala informació que no donar informació. Ho és per dues raons: primera, perquè ets sents igualment maltractat i, per tant, no hi surten guanyant res; segon, perquè deixes de confiar en la informació i, en conseqüència, en la credibilitat i la qualitat de l’organització que et pren el pèl.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!