La majoria de partits –no pas tots– tenen vocació d’eixamplar els seus suports electorals, de tenir bases més àmplies que la seva militància. És lògic que sigui així. De fet, és bo que sigui així.
Una manera d’abordar aquest repte és oferir a independents llocs destacats a les seves llistes o a les administracions que governen. Òbviament, aquest enfocament perjudica les opcions dels militants, que lícitament es poden preguntar si tenir carnet i pagar la quota suposa un desavantatge.
Sensibles a aquest neguit, sovint els dirigents apel·len a la generositat dels militants. Crec que és un mal argument, perquè no funciona en el doble sentit. Renunciarien els màxims dirigents dels nostres partits a ser candidats a la presidència de la Generalitat per generositat envers un independent? És força impensable. I, a més, és irraonable.
Per això, em refermo en una vella tesi: la generositat és una virtut molt noble, però per a oferir-la, mai per a demanar-la.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!