Diletant i dissonant
El bloc de Pere Torres
A La Vanguardia d’ahir (13 d’abril), la periodista Montserrat Domínguez escrivia a la seva columna habitual:
¿En castellano o en catalán?
Para muchos madrileños, castellanos o vascos, trasladarse temporalmente a Catalunya por motivos profesionales resulta complicado si se tienen hijos en edad escolar y la familia no puede o no quiere optar por la educación privada. Una cosa es aprender catalán y otra la escolarización en esta lengua para castellanohablantes. Ya sabemos que hay colegios privados que ofrecen otras alternativas -de hecho son la opción preferente de muchos líderes de la vida política y social catalana- y que existen itinerarios -poco estimulantes- en la escuela pública. Y también sabemos que las excepciones no hacen regla. Pero sería bueno que esta disyuntiva fuera comprendida en Catalunya, sin entenderla como un ataque a la política lingüística de la Generalitat. Es que las cosas, desde fuera, también son así.
Si jo tingués una columna a La Vanguardia, hauria escrit el següent:
Per a molts catalans, traslladar-se temporalment a Madrid (o Toledo o Vitòria) per motius professionals resulta complicat si tenen fills en edat escolar, encara que la família estigui disposada a optar per l’educació privada. Una cosa és aprendre castellà i una altra l’escolarització en aquesta llengua per a catalanoparlants. Sabem, a més, que no hi ha col·legis privats que ofereixin altres alternatives ni itineraris que ho resolguin a l’escola pública. De fet, no s’hi pot estudiar ni el català com a llengua. No hi ha excepcions a la regla. Seria bo que aquesta disjuntiva fos compresa fora de Catalunya, sense entendre-la com un atac al castellà o a Espanya. És que les coses, des d’aquí, també són així.
Si el text de la Montserrat Domínguez sembla lògic i el meu absurd, ens estarem aproximant a l’arrel del problema: la consideració general -també a Catalunya- que el català és una llengua complementària, que no es pot posar al mateix nivell de drets i deures que el castellà.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que no tingues la columna. No crec que mai s’hagin plantejat la teva visió.
Convenientment traduït al castellà per estalviar-los feina (i estalviar-me excuses).
…que madrilenys, castellans o bascos no acostumen a traslladar-se temporalment més enllà dels Pirineus…
Tenen un món que se’ls acaba de seguida.