Diletant i dissonant

Aviso per evitar errònies interpretacions: estic convençut que Guardiola té extraordinàries virtuts. Les tenia com a jugador i les té com a entrenador. La campanya d’enguany ha estat conduïda amb habilitat i intel·ligència. En el terreny esportiu i en el terreny relacional. De tot plegat, l’única cosa que em causa un sentiment a mig camí entre la incomoditat i la hilaritat és la proliferació d’articles sobre l’estil Guardiola, sobretot aquells que superen l’àmbit del futbol i volen aprofitar-lo per a explicar com s’hauria de gestionar una empresa o fer rutllar un país.

No dic que sigui inoportú treure lliçons de la feina d’en Guardiola, sinó que aquesta exaltació del seu estil és exagerada i improcedent. Contemplar aquest espectacle de guardiolisme desbocat em remet a temps enrere –no pas tant–, quan tothom lloava fins a l’extenuació l’estil de Frank Rijkaard. Tot eren elogis superlatius. Fins i tot, era l’inspirador d’un llibre sobre un “nou” estil de gestionar les organitzacions humanes: el teaming. La versió catalana va presentar-se en públic el març del 2007. Al cap d’un any, el seu estil de gestionar el vestidor del Barça era posat a la picota per gairebé tothom.

Amb les organitzacions humanes passa el mateix que amb els bacteris: desenvolupen resistència. Trobes un antibiòtic molt eficaç, que elimina les infeccions. Tothom se’n meravella i el fa servir amb profusió. Tanmateix, la seva eficàcia no és eterna. Al cap d’un temps, sorgeixen soques bacterianes insensibles als efectes de l’antibiòtic i la seva utilitat per a lluitar contra la malaltia decreix ràpidament. Cal buscar, aleshores, un antibiòtic nou, que ataqui el bacteri d’una manera diferent.

Em sembla que les organitzacions humanes funcionen d’igual manera. Arriba un mètode de treball nou que treu el màxim rendiment del personal i produeix uns resultats superiors. Tothom se’n meravella i el fa servir amb profusió. Tanmateix, la seva eficàcia tampoc no és eterna. Al cap d’un temps, sorgeixen grups insensibles als efectes del mètode i la seva utilitat per a ordenar i optimitzar les activitats de l’organització decreix ràpidament. Cal buscar, aleshores, un mètode nou, que estimuli l’organització d’una manera diferent.

L’antibiòtic que ha perdut eficàcia no era dolent: fou extraordinari en un context determinat. Que ho deixi de ser no és culpa seva sinó dels canvis que s’han produït al medi. Amb els mètodes de treball, passa el mateix.

Per això, benvingudes siguin les lloances a Guardiola, però estaria bé que els mateixos exaltats lloadors d’ara renunciïn a esdevenir crítics cruels quan l’eficàcia del mètode, per llei natural, declini.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!